La sessió de les Estampes
Espluguines del dimarts 27 d’octubre de 2026 la va firmar la Maria Tierz
Vallès, una jove espluguina que ha estudiat el passat del nostre poble durant
el període de la Segona República i la Guerra Civil. Aquest interès es va
manifestar amb el seu treball de recerca “Les dones d’esquerra a l’Espluga de
Francolí. La seva lluita 1931-1945”, i aquest dia ens va parlar de com es van
viure a l’Espluga els primers dies de l’alçament feixista.
Primerament, cal destacar el juliol del 36 l’Espluga era un poble rural, tot i que cada vegada vivia menys gent en masos. A finals del segle xix hi va haver la fil·loxera, que a l’Espluga va desencadenar la mort del cobrador, molt coneguda al poble. Al segle xx hi va haver gent que va emigrar cap a la ciutat i els fills ja no van tornar perquè a fora tenien més opcions. Paral·lelament, a mitjan segle xix la desamortització havia causat l’espoli del monestir de Poblet i havia crescut l’anticlericalisme. Així s’arriba a l’aixecament del juliol del 1936: cop d’estat i resposta de l’antifeixisme. Pel que fa a l’Espluga, l’Informe concreto de la vida local desde el 18 de julio de 1936 narra com es van viure els anys de la guerra a la nostra vila i és un document molt valuós per un estudi com aquest
Quant als fets del juliol de 1936, les coses van començar a intensificar-se el dilluns 20 de juliol: el rector havia marxat per precaució i van tancar l’església. L’endemà es va confiscar l’església vella, que es va convertir en magatzem. També es va confiscar el convent dels pares paüls i l’endemà es van fer fora del seu convent les germanes carmelites. El 22 de juliol es van cremar imatges i elements religioses en una gran foguera davant de l’església nova, i el rector va ser detingut i assassinat als afores del poble. Als pares paüls els van deixa marxar, però es van matar diversos espluguins i d’altres van haver d’amagar-se.
A més a més, l’església nova va
ser un dels principals objectius del moviment anticlerical a l’Espluga. Una
dels testimonis que recull la Maria va viure la crema dels elements de
l’església i diu que el foc va durar tot el dia i que hi havia molt de xivarri.
El besavi de la Maria relata en primera persona la vivència d’aquell dia, amb
una anècdota amb el Ramon de cal Modesto.
Així mateix, el rector de l’Espluga, mossèn Saldrigues, el 1924, havia fet un inventari de tots els elements de l’església molt detallat, i si es contrasta amb els fets posteriors veiem que no en va quedar res. Per exemple, es va serrar la campana i es va llençar daltabaix del campanar; segurament la van fondre per fabricar bombes o material per a l’aviació. L’orgue de l’església també va ser afectat. Un altre entrevistat relata que alguns infants jugaven amb els tubs de l’orgue que havien quedat mig fosos. Després hi va haver una gent que va ocupar l’església i hi feien foc i hi menjaven.
Respecte la custòdia de la Parròquia
de Sant Miquel, el rector la va confiar a cal Gamell i va fugir. Abans va
deixar una nota on deia l’amagatall en un calaix de la rectoria, però més tard
el comitè antifeixista el va trobar i van descobrir on es guardaven les peces i
se les van endur. Tanmateix, la veracreu no la van prendre perquè es pensaven
que estava feta de llauna. Del santcrist no se’n va saber mai més res.
El rector Saldrigues va ser assassinat
el 22 o el 24 de juliol. Segurament va dormir a Poblet el 19 i es va traslladar
a la masia del Miracle. La gent que el va amagar després va negar-ho. El que és
segur és que el comitè anticlerical se’l va endur a la creu de Nerola i el va
assassinar. Carulla en un article explica que el cadàver va entrar en un fort
estat de putrefacció degut a l’alta calor del juliol.
Sobre el convent dels pares paüls, que avui és la residència Jaume I, va ser incautat i els pares van obtenir permís per fugir del poble. Un entrevistat recordava veure gent enduent-se les pertinences del convent i també es van cremar imatges religioses. Després es va convertir en mercat i en les escoles nacionals. Les germanes carmelites van marxar també del convent i l’edifici va quedar com a magatzem. Un testimoni recorda la crema d’una imatge del Sagrat Cor, a banda d’estris, roba o mobles que es van endur. El comitè també va repartir els aliments que van trobar al convent entre la gent pobre.
A l’ermita de la Santíssima
Trinitat també van passar-hi coses. Es diu que uns 15 homes la van saquejar i
van destruir la imatge antiga: la van fer caure a terra i la van malmetre a
cops de mall. També es van llençar coses al barranc, però l’ermitana en va
salvar alguns. En canvi, l’edifici no es va destruir perquè hi vivien els
ermitans.
En definitiva, els fets del
juliol de 1936 no van afectar només a les persones, també els edificis. Això
vol dir que els qui atacaven aquests espais sabien què significaven per a la
gent de l’Espluga. Darrere de cada imatge destruïda hi ha una història concreta
que mereix ser recordada, estudiada i explicada.
Martí Huguet Vidal









Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada