L’ART DE RESTAURAR PATRIMONI EMPRESA TEIXIDÓ-GARRELL 1969-2023

 Primera part, per Lluís Garrell Rosell

Inicis

Dimarts 11 de novembre de 2025, vam poder conèixer millor, una part dels treballs de restauració d’edificis històrics, realitzats per l’empresa Construccions Teixidó-Garrell, formada per Trini Teixidó i Lluís Garrell.

 

El Lluís amb 76 anys d’edat, 61 treballant de paleta (començant als 13) i 54 anys d’empresa, oferí una visió panoràmica de com han rehabilitat edificis emblemàtics, d’estils i èpoques diferents, per tal de deixar-los el més semblants possibles al que havien estat originàriament i que, degut al pas del temps, a les inclemències climàtiques i a d’altres patologies, s’havien malmès. Alguns inclús, es trobaven en estat ruïnós.

 

Miquel Vendrell, picapedrer i Maties Solé els van demanar l’any 1973 de treballar al monestir de Poblet i ja no se’n van moure. Poblet va ser la seva gran escola, seguit del seu esforç i tossuderia per aprendre i poder fer feines ben fetes sota la direcció de tècnics competents.

Obres restaurades

. Dels monestirs restaurats, el Lluís va exposar les intervencions més importants realitzades al monestir de Vallbona de les Monges, durant 13 anys, en etapes diverses, molt interessants i complexes a l’hora d’executar-les, començant pel simple fet de canviar l’altar cara el públic fins a la restauració de la sala gòtica per instal·lar-hi l’exposició de la farmàcia i projectar el nou audiovisual..

. En l’apartat de catedrals, vam poder comprovar la bellesa dels treballs fets a l’interior i exterior del cimbori de la catedral de Tarragona

. Fer obres de millora al celler cooperatiu modernista de l’Espluga de Francolí durant 20 anys, amb intervencions ben diferents, arriscades i boniques, van donar peu a treballar i restaurar també els cellers de Rocafort, Barberà i Montblanc.

. Vam redescobrir, el valor de dos edificis propers: la fassina Balanyà, per la seva restauració, al ser l’única a Catalunya que hagués conservat maquinària i cups. I el Museu Terra per la seva ampliació amb visió educativa de futur i l’aposta per noves tècniques de clima i estalvi energètic

. Després d’exposar  l’obra civil on havien intervingut: com els castells de Barberà, Milmanda, del Paborde; l’hospital i Alberg Jaume I de l’Espluga; el Consell Comarcal i la casa senyorial a Santes Creus,  arribà el torn dels campanars i les esglésies que en són un grapat començant pel poble de Forès, os es va restaurar el campanar i l’església i es construí el mirador -el gran balcó per contemplar la Conca de Barberà-.

Obres decisives i de valor que van ser motor per anar fent canviar la fesomia i el futur d’aquests pobles.

Va seguir amb els treballs duts a terme al campanar i església de Sant Miquel de Nalec. Les característiques específiques de la façana de l’església de Sant Joan Baptista de Reus. El gran treball per restaurar els pinacles i les gàrgoles, juntament amb altres importants intervencions a l’església de Santa Maria de Montblanc. I donà valor als treballs en diferents anys  realitzats a l’església vella i a l’església nova de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, des de tornar al culte la primera, amb les diverses intervencions que s’hi van fer, fins a comentar les darreres obres a la nova i l’aposta per col·locar-hi uns sensors electrònics per tal de registrar dades d’estudi del comportament actual de l’edifici, i així poder prendre decisions a qui correspongui per a properes rehabilitacions.

. Per acabar amb obra restaurada, va exposar el treball fet per rehabilitar una pallissa de tros i convertir-la en habitatge unifamiliar permanent, a Blancafort, com a exemple ben aconseguit i integrat al nucli urbà.

 

La majoria edificis restaurats per l’empresa Teixídó-Garrell, tenen la categoria BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). Estan protegits i les intervencions que s’hi fan, han  de ser molt acurades com s’ha pogut comprovar en les fotografies projectades.

L’any 2019, coincidint amb els 50 anys de l’empresa, el Consell Comarcal  els va concedir un reconeixement dins dels Premis d’Honor,

 

Per finalitzar, Lluís Garrell, va agrair la bona entesa amb tots els tècnics, industrials, artesans, institucions, entitats i treballadors i per la bona feina feta al llarg dels anys.

I també donà les gràcies pel seu interès al bon nombre de persones assistents.

 FILO FARRÉ ANGUERA

LA NISSAGA DELS PICAPEDRERS VENDRELL.

                      Oi que un finestral, una font, una portalada, una escultura o bé un capitell restaurat bé pot il·lustrar una bonica estampa? La pedra és un material noble que amb un artesà amb traça embelleix un indret o edifici. La nissaga Vendrell, amb cinc generacions de picapedrers, ha destacat per la seva emprenedoria i habilitat en aquest àmbit.

            Antoni Vendrell Guasch va explicar a les Estampes espluguines tot l’itinerari de la seva família d’ençà que va arribar al poble procedent de Cardona o potser de Sarrià. Sempre van destacar per la visió empresarial, per això el besavi de l’Antoni va comprar una pedrera a la Floresta, i com que hi passava el tren, podien enviar el material cap a Barcelona o bé altres indrets. Més tard, van adquirir altres pedreres com a les Colònies, i la de prop del barranc dels Aubins, al Bosc de Poblet. D’aquests indrets treien el material que havia de servir per a construir la carretera que va des de Poblet cap a Prades. Però la Guerra Civil va estroncar el projecte. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, la repressió d’ambdues bandes va afectar l’avi de l’Antoni. Però la següent generació, la del seu pare, el Miquel, va tirar endavant quan va començar a treballar en la restauració de Poblet i més endavant, de Vallbona. Anaven ben coordinats amb l’equip dels paletes de l’empresa Teixidó Garrell. Una de les obres més destacades i dificultoses va ser la restauració del cimbori de Poblet, ja que calia fer la feina a molta alçada i amb l’ajut de grues.

 El Miquel Vendrell també va entrar al món de l’escultura, per exemple fent diverses figures de sants o bé el monument dels Bastoners a Montblanc. L’Antoni ja de ben jovenet va treballar de picapedrer al costat de son pare, i també va traspassar l’ofici als seus fills Miquel i Pere. Feien obres per a particulars, van restaurar el campanar d’Olèrdola, la teulada de l’Església Vella de l’Espluga i de manera puntual també van fer alguna feina per a la Sagrada Família. En alguna etapa van ser formadors d’escoles-taller en la branca del treball amb la pedra. I en aquest ventall d’experiència també van entrar en el negoci de l’explotació forestal i la venda de llenya.

            Ara l’Antoni ja està jubilat, i el taller de picapedrers tancat, però el bon fer, el bon gust i les formes que han donat a la pedra perduraran. Des d’aquí valorem i agraïm tot el treball d’aquesta nissaga que ha rebut distingits reconeixements.

ERNESTINA VALLVERDÚ

           

INICI 2025 DELS CLUBS DE LECTURA

 📚✨ Vam començar els Clubs de Lectura de Cicle Inicial, cicle mitjà, cicle superior i el club juvenil!

Hem estrenat el club amb noves lectures, i som un total de 8 infants per club. Entusiasmats per compartir opinions i descobrir històries noves.

Els més petits, per poder parlar i puntuar el llibre, fem servir la nostra mascota, el Parlador 🐻💬 — només qui el té a les mans pot parlar! Una manera divertida d’escoltar-nos i respectar els torns de paraula.

📘 Cada infant té també una llibreta personal, on enganxem la portada del llibre, el nom de l’autor/a i de l’il·lustrador/a, i on després fem alguna activitat relacionada amb la lectura.

Els alumnes de primer cicle de l'ESO van anar a la ràdio a compartir la lectura en directe amb la professora Elisenda Rosell

Ens espera un curs ple de lectures i converses màgiques! 💫

#ClubDeLectura #CicleInicial#ciclemitja#ciclesuperior #LecturaCompartida #ElParlador #LlegirÉsViatjar

La Forja de cal Biel

 Dimarts passat vam endinsar-nos en el la historia de la forja de cal Biel, mentre de fons anàvem veient a la pantalla, les nombroses obres d’art creades per tres generacions de forjadors, demanant un plus d’atenció, ja que alhora calia atendre les explicacions del Valentí.

Primerament, ens va fer retrocedir fins a l’edat del ferro cap al 1500 abans de Crist, quan (des de els pobles hitites habitants de l’actual Turquia, es te constància que treballaven amb aquest mineral) fins arribar molts segles desprès a la farga catalana.

Un sistema on es tractava el mineral de ferro per deixar-lo preparat per treballar amb martells, que es va desenvolupar al voltant dels Pirineus i va durar fins a final del segle XIX, quan va ser substituït per procediments industrials.

La historia familiar del cal Biel comença quan l’avi Enric per diverses motivacions personals, es enviat a Altafulla a aprendre l’ofici de ferrer amb un familiar seu, per anys després instal·lar-se a l’Espluga de F, exercint les tasques de ferrer rural: ferrar animals, creació i reparació d’eines agrícoles, baranes, portes panys, frontisses etc...

L’Enric envia els seu fill Ramon, a estudiar amb els salesians a Barcelona on durant vuit cursos aprèn l’ofici de forjador, el qual en retornar al poble continua fent tasques de ferrer amb el seu pare, no obstant a finals dels anys 50- del segle passat tot coincident amb la restauració del monestir de Poblet rep l’encàrrec de fer un canelobre por posar el ciri pasqual, el qual agrada tant, que de seguida li encarreguen noves tasques: llums baranes, reixes... Però va ser una creu per una capella del monestir, el que va cridar l’atenció d’uns visitants nord-americans els quals van publicar l’any 1960 un article a la revista New York Times, lloant la professionalitat i l’art del forjador,  que va suposar un gran aparador mundial de les seves obres i van començar a rebre més encàrrecs d’entitats i particulars.

Això va fer que deixes de fer de ferrer, i ell juntament amb els seu fill Valentí que també havia tingut formació als salesians de Barcelona, però no de forja, si no de mecànic industrial, es dediquen  les  nombroses comandes d’arreu del mon.

Actualment es el fill del Valentí, l’Enric, que ja va aprendre l’ofici de petit al taller del seu pare i l’avi, i que també s’ha format amb nombrosos forjadors europeus sobretot del sud de França, el que agafa el relleu de la nissaga, que te per costum no fer gaires esbossos, ni planells de les peces a realitzar, si no que ho com diu el Valentí (ho tenen al cap) i amb el martell i van donant forma.

Molt agraïts per la teva dedicació Valentí i llarga vida a cal Biel.

Goretti Puig Segura

XAVIER LOZANO BOSCH;

 L’origen de la cultura popular a l’Espluga de Francolí

 

Els inicis de la cultura popular espluguina tal com la coneixem avui dia va directament relacionat amb la cristianització de la Catalunya Nova i el creixement de l’Espluga, durant el segle XIV, quan van començar a celebrar-se actes festius religiosos, sobre tot de carrer, a l’entorn de relíquies de sants i màrtirs com va passar amb santa Tecla a Tarragona (1321) o amb sant Abdon i sant Senén a l’Espluga (1365).  

A l’Espluga, tot comença amb la consagració de l’església vella i la portada de les relíquies de sant Abdon i sant Senén, que esdevindran patrons de la vila, des del monestir d’Arles (El Vallespir) pel cavaller espluguí Bernat Ferrer, hospitaler i benefactor de l’església i de l’hospital.  A l’entorn de les relíquies va iniciar-se la Festa Major de la vila i el seguici festiu que ha anat evolucionant fins als nostres dies. Aquests se celebraren a imitació dels que també ja tenien lloc a la Catalunya vella en ciutats con Barcelona i Girona, on estava consolidant-se la festivitat del Corpus Cristi, declarada festa universal per tot el món catòlic pel papa Urbà IV a mitjan del segle XIII. És l’origen dels seguicis festius amb gegants, músics i bestiari. A l’Espluga, en aquesta processó es treia la sagrada forma en una custodia de plata del segle XIV que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936, tot i que posteriorment se n’ha elaborat una copia de l’anterior, sota el patrocini del mecenes local Sr. Lluís Carulla.

Però l’acte que més relleu va agafar a la vila va ser la processó de les relíquies dels Sants Patrons. En parla el llibre d’Ordinacions de la Parròquia de 1426. També el Llibre de Comptes de la Vila de 1528 on s’explica que es llogaven, joglars, músics i cantors per la sortida de les relíquies.

La processo de la Festa Major dedicada a sant Abdon i sant Senén va celebrar-se fins el 1971 (tot i que les relíquies van desaparèixer el 1936). Va tornar-se a celebrar el 1997, 25 anys després, per retornar la imatge del segle XVIII a l’església vella i el 2022 va recuperar-se en forma de seguici popular, el diumenge de Festa Major.  

 

Les obligacions del rector del segle XVIII ja fixen qu la imatge ha de sortir guarnida amb espígol. Durant el segle XIX el seguici popular va començar a incorporar elements com els diables, que representen el mal a l’inici de la processó, tancada per la imatge dels Sants Patrons que representa el triomf de la bondat.

 

És a la segona meitat del segle XIX que tenim constància   de la proliferació de diferents elements del seguici, i trobem documentada l’aparició dels armats, diables, el ball de Serrallonga, amb els trabucaires, ball de Joan Portela, ball de la Rosaura, ball dels Emborsadors, el ball de bastons, els Grallers i el Xiquets de les Torres, que eren els castellers de l’Espluga, apadrinats pels xiquets de Valls.  

 

Fins aquí una pinzellada dels inicis  de la cultura popular espluguina que el Xavier Lozano Bosch, gran dinamitzador cultural de la vila ens va oferir, deixant per dates posteriors el desenvolupament de la cultura popular  durant del segle XX i el que portem del XXI, en què ens parlarà d’altres balls parlats, de l’arribada dels gegants i nans, les sardanes i balls populars.

Goretti Puig Segura

Revisada per: Xavier Lozano Bosch

L’ÒSCAR PALAU A LES ESTAMPES ESPLUGUINES.

 "POSA-HI TU L’ACCENT"

           

            De vegades unes converses aparentment trivials amb quatre riallades de joves potser la llavor d’un gran i bon projecte. Aquesta anècdota la va viure l’Òscar Palau en els seus viatges en tren a la capital catalana quan era estudiant universitari. Tot i que aleshores no ho sabia, aquelles estones i llistes de paraules i expressions pròpies del vocabulari espluguí, tema central dels debats,  eren a la gènesi del que va ser el llibre El penyic al perxe del Jordi Crespo, i més tard del Festival de les variants dialectals de la llengua catalana, Posa-hi tu l’accent. El conegut periodista espluguí va parlar de tot el procés així com de les previsions de futur nascudes de l’associació del mateix nom.

 

            La trobada de Posa-hi tu l’accent va tenir lloc el darrer cap de setmana de setembre de 2024 al Casal de l’Espluga. Va aplegar més d’un centenar de persones provinents d’arreu dels Països Catalans que van assistir a la lliçó magistral de Joan Veny, ponències, taules rodones, concerts, una obra de teatre, i la cloenda. Els eixos eren l’àmbit filològic, amb l’estat de la qüestió de les variants dialectals de la llengua catalana; el pedagògic, amb les dificultats reals que viuen a l’escola; el literari, en com es reflecteixen a les creacions d’aquesta mena; el promocional, amb iniciatives de difusió; i la seva presència en el món musical i el periodístic que també s’hi troben immerses. A més es va presentar el nou mapa dialectal de la llengua catalana, hi va haver un treball i concurs als instituts de la comarca, una xerrada sobre els parlars de la Conca de Carme Plaza a la biblioteca, una altra sobre el treball de Mn. Alcover al Museu Terra de Pilar Perea, i altres activitats dutes a terme en paral·lel.    Per poder organitzar aquestes jornades va ser important la implicació i organització del Casal de l’Espluga, el treball dels voluntaris espluguins, l’aportació de persones destacades en aquesta matèria com ara el professor de la URV i dialectòleg Pere Navarro, a més d’altres espluguins que han acompanyat l’Òscar en aquest camí.

 

            La bona acollida del festival, el premi Núvol 2024 que es va atorgar al grup i l’interès despertat, han afavorit que Posa-hi tu l’accent, s’hagi convertit en una associació amb seu al Casal de l’Espluga que treballa per divulgar que el parlar de cada lloc és una riquesa que no hem d’ometre, ans al contrari. El certamen es farà cada dos anys, en indrets diferents, possiblement el de 2026 tingui lloc a les Terres de l’Ebre. A més la vigília de sant Jordi de l’any vinent, gràcies a Posa-hi tu l’accent, el Correllengua s’aturarà a l’Espluga de Francolí, vila que es troba entremig de la transició entre els dos grans dialectes de la llengua catalana que hem conegut tradicionalment.

Ernestina Vallverdú

 

ESTAMPES ESPLUGUINES AMB EL PRIOR DE POBLET , BORJA PEYRA

 Primera trobada del cicle de conferències d’història local a l’Espluga de Francolí!

Ahir vam celebrar l’acte de benvinguda a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola amb la presència de l’alcalde, la regidora de cultura i el Sr. Vallès, i vam gaudir de la primera conferència impartida pel Prior de Poblet, Borja Peyra.

       

 La xerrada del Prior va ser molt enriquidora i va despertar l’interès de tots els participants. Una vegada més, li donem les gràcies per la seva disponibilitat, la seva experiència i per compartir el seu coneixement amb la comunitat. Serà un plaer comptar amb la seva col·laboració en futures activitats de divulgació històrica a la nostra biblioteca.

RESSENYA DE LA CONFERÈNCIA DEL PRIOR

Els orígens de la vida Monacal              

Aquest curs hem iniciat el cicle d’estampes espluguines amb la presencia del prior de Poblet Borja Peyra Almunia que ens ha parlat sobre el sentit de la vida monàstica, inicialment ha expressat que es un misteri que senten en el seu interior les persones que opten per un forma de vida dedicada plenament a Deu i centrada en l’oració, el treball manual i l’austeritat.

Els orígens d’aquesta forma de viure de viure sorgeixen quan els deixebles de Jesús, es constitueixen  en comunitats  separades del seu mon i al marge de les altres per viure plenament  les ensenyances del seu mestre.

Tirant endarrere en el temps trobem que un dels primes monjos que vivien sols al desert va ser sant Antoni Abat d’Egipte, amb el temps alguns d’aquests ermitans van començar a viure en comunitat, amb el pas dels anys aquesta vida es va anar organitzant essent Sant Pacomi un dels impulsors d’aquesta organització, més endavant trobem a Sant Benet de Núrsia que establi la regla sobre la qual es regirien els monestirs occidentals.   

Sota aquesta base trobem l’abadia de Cluny a la Borgonya francesa que va ser una de les institucions més influent en la vida del monacat cristià medieval, seguint les regles de Sant Benet   però de manera més rigorosa i donant molta importància a la litúrgia del cant.

L’origen de Poblet el  trobem a meitats del segle XII, quant uns monjos procedents de l’abadia de Fontfreda ( França ) amb el suport del compte Ramon Berenguer IV compte de Barcelona i príncep d’ Aragó se´ls proposa d ‘establir-se a Catalunya.

Durant tots aquets segles  l´expansió de Poblet afavoreix el creixement  agrícola i territorial i esdevé panteó real de la Corona d’Aragó  i centre  de transmissió espiritual i de coneixement dels més importants de l’època que  s’acaba amb la desamortització de Mendizabal a principies dels segle XIX,  quan el monestir queda mig enrunat i no es fins al anys 40 del segle passat que quatre monjos italians inicien la seva restauració. Actualment la comunitat compta amb disset monjos que vetllen per la seva conservació i transmissió dels valors culturals i espirituals de l’ordre oferint als hostes retirs, silenci i reflexió.

Gracies pare prior per aquesta vesprada tant amena i plena d’espiritualitat.   

Goretti Puig Segura