XAVIER LOZANO BOSCH;

 L’origen de la cultura popular a l’Espluga de Francolí

 

Els inicis de la cultura popular espluguina tal com la coneixem avui dia va directament relacionat amb la cristianització de la Catalunya Nova i el creixement de l’Espluga, durant el segle XIV, quan van començar a celebrar-se actes festius religiosos, sobre tot de carrer, a l’entorn de relíquies de sants i màrtirs com va passar amb santa Tecla a Tarragona (1321) o amb sant Abdon i sant Senén a l’Espluga (1365).  

A l’Espluga, tot comença amb la consagració de l’església vella i la portada de les relíquies de sant Abdon i sant Senén, que esdevindran patrons de la vila, des del monestir d’Arles (El Vallespir) pel cavaller espluguí Bernat Ferrer, hospitaler i benefactor de l’església i de l’hospital.  A l’entorn de les relíquies va iniciar-se la Festa Major de la vila i el seguici festiu que ha anat evolucionant fins als nostres dies. Aquests se celebraren a imitació dels que també ja tenien lloc a la Catalunya vella en ciutats con Barcelona i Girona, on estava consolidant-se la festivitat del Corpus Cristi, declarada festa universal per tot el món catòlic pel papa Urbà IV a mitjan del segle XIII. És l’origen dels seguicis festius amb gegants, músics i bestiari. A l’Espluga, en aquesta processó es treia la sagrada forma en una custodia de plata del segle XIV que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936, tot i que posteriorment se n’ha elaborat una copia de l’anterior, sota el patrocini del mecenes local Sr. Lluís Carulla.

Però l’acte que més relleu va agafar a la vila va ser la processó de les relíquies dels Sants Patrons. En parla el llibre d’Ordinacions de la Parròquia de 1426. També el Llibre de Comptes de la Vila de 1528 on s’explica que es llogaven, joglars, músics i cantors per la sortida de les relíquies.

La processo de la Festa Major dedicada a sant Abdon i sant Senén va celebrar-se fins el 1971 (tot i que les relíquies van desaparèixer el 1936). Va tornar-se a celebrar el 1997, 25 anys després, per retornar la imatge del segle XVIII a l’església vella i el 2022 va recuperar-se en forma de seguici popular, el diumenge de Festa Major.  

 

Les obligacions del rector del segle XVIII ja fixen qu la imatge ha de sortir guarnida amb espígol. Durant el segle XIX el seguici popular va començar a incorporar elements com els diables, que representen el mal a l’inici de la processó, tancada per la imatge dels Sants Patrons que representa el triomf de la bondat.

 

És a la segona meitat del segle XIX que tenim constància   de la proliferació de diferents elements del seguici, i trobem documentada l’aparició dels armats, diables, el ball de Serrallonga, amb els trabucaires, ball de Joan Portela, ball de la Rosaura, ball dels Emborsadors, el ball de bastons, els Grallers i el Xiquets de les Torres, que eren els castellers de l’Espluga, apadrinats pels xiquets de Valls.  

 

Fins aquí una pinzellada dels inicis  de la cultura popular espluguina que el Xavier Lozano Bosch, gran dinamitzador cultural de la vila ens va oferir, deixant per dates posteriors el desenvolupament de la cultura popular  durant del segle XX i el que portem del XXI, en què ens parlarà d’altres balls parlats, de l’arribada dels gegants i nans, les sardanes i balls populars.

Goretti Puig Segura

Revisada per: Xavier Lozano Bosch