divendres, 12 de desembre del 2025

La trajectòria dels Pastorets amb Josep Ma. Mercadé Teixidó

 


Cicle de xerrades "Estampes Espluguines" ha comptat aquest dimarts amb un dels històrics dels Pastorets de l'Espluga; Josep Ma. Mercadé, actor, director i ara, cap de tramoia i nova escenografia


Mercadé ha parlat dels orígens de l'espectacle que enguany celebra 50 anys al teatres del Casal, però que a l'Espluga té una tradició d'almenys 140 anys.



Una tradició que comença a Catalunya a partir les tradicions del naixement de Jesús a les esglésies, durant la missa del Gall, segurament abans del segle XII, també dites "Pastorades".



El gruix de la xerrada ha servit per desgranar la llarga trajectòria dels Pastorets de l'Espluga de Francolí i també els vincles de la família Mercadé, des del Centre Cultural, on Josep Maria va agafar el relleu del seu pare, Engany, la seva filla i la seva neta completaran el cicle de quatre generacions, fent de Mare de Déu i nen Jesús.



Xavier Lozano Bosch

dimarts, 9 de desembre del 2025

Germans Joan i Josep Farré Gual

 Josep M. Vallès en la sessió del dia 2 de desembre de 2025, presentà una part de la família de cal Gamell de l’Espluga de Francolí.





Joan Farré Gamell, el pare

. Joan Farré Gamell va fundar l’any 1888 la confiteria La Palma, avui Pastisseria Farré Gamell, creant el nou carquinyoli de l’Espluga, després de millorar la fórmula i els ingredients que perduren fins a avui, ja amb la quarta generació.


Del primer matrimoni amb Mercè Climent va tenir un fill, en Ricard Farré Climent (1884-1939), fundador l’any 1917 de l’empresa de galetes Rifacli, acrònim de les primeres síl·labes del seu nom i cognoms. Va ser alcalde republicà de l’Espluga de Francolí l’any 1931 i morí afusellat per l’exèrcit d’ocupació el 1939.

Dels segon matrimoni, amb Maria Gual, va tenir cinc fills. Vallès havia establert sempre bona relació, compartint converses i inquietuds, amb dos d’aquests fills. Els coneixia bé i els anomenava “savis”: Joan Farré Gual (1896-1990) i Josep Farré Gual (1903-1985). Saber més coses d’aquests espluguins era un tema que havia quedat pendent d’anteriors xerrades.

 



Joan i Josep Farré Gual

Als dos germans Joan i Josep els unia una doble passió: l’Espluga i Catalunya. En van donar prova cadascú en les seves activitats i aficions.







· Joan Farré Gual va estudiar medicina i a tots els pobles on va exercir va ser molt estimat i valorat. Casat amb Carme Amill, van tenir 4 fills. Cofundador i col·laborador de la revista El Francolí des de la seva creació l’any 1921. Va publicar infinitat de cròniques a La Vanguàrdia, el Correo Català, Nova Conca, Diari de Tarragona, Heraldo de Aragón i molts altres diaris. Joan Farré Gual seguí fent de cronista quan es va jubilar, vivia a l’Hostal del Senglar de l’Espluga i va col·laboravar en totes les publicacions que li demanaven: Notícia del Casal, Joventut de l’Alt Camp, Clam, Borrallons, Inquietuds, Recull de l’Espluga i l’ Oriol, ajudant molts joves a encaminar els seus treballs de recerca, investigació i estudi. El seu despatx era sempre ple de documentació i el mateix passava quan es traslladà a la Residència Jaume I: escrivint; repassant estadístiques d’epidèmies i malalties de l’Espluga; recopilant informació de les seves llibretes, que sempre havia portat damunt per prendre notes de qualsevol acte, especialment de temes espluguins i que va anar fent fins al final dels seus dies. 

· Josep Farré Gual, pastisser de professió, va ser una persona autodidacta. Casat amb Filomena Anguera, amb qui tingué 6 fills. Va cultivar dues aficions: la poesia i el teatre. De la primera va fer una selecció dels seus versos, editant el llibre Rimes espluguines. 


Tot i això, encara hi ha un romanent de versos inèdits, alguns de caire irònic i humorístic que també podrien veure la llum. Respecte al teatre, va fer d’actor i de director en múltiples obres al Cultural i al Casal de l’Espluga, des d’Els pastorets d’en Folch i Torres a peces de teatre clàssic i modern. Com a autor va escriure, conjuntament amb Joan Civit Alsó, La força de la tradició a més d’altres petites obres de teatre. Tenia un gran respecte i estima pels actors i actrius, aquestes últimes i en època post franquista, en acabar l’assaig ja tard, les acompanyava a casa. Dins de les seves frases, deia que el teatre era escola de vida. De fet, suposava llegir, parlar, memoritzar, aprendre bé la llengua, escriure quan es copiaven el seu propi paper, compartir, nois i noies, i un munt d’avantatges per a cada persona i per l’època que es vivia. 



Home de consens, va ser jutge de pau com el seu pare.

Ambdós germans van cultivar a fons l’amistat, de manera especial i des de la infantesa amb el Lluís Carulla, amb qui al llarg de la vida no sempre estaven d’acord. Havien estat joves que compartien les mateixes inquietuds polítiques, culturals i socials. La base possiblement es va forjar sota el foment dels Pares Paüls, la Congregació Mariana i els exercicis del pare Vallet. Tota aquesta efervescència seria la llavor d’un activisme que generà bons resultats a l’Espluga: la creació de la revista El Francolí, el Centre Cultural i, més endavant, el Casal.

Tant en Joan com en Josep transmetien i encomanaven la seva passió per l’Espluga i el país així com els valors en els que creien, practicaven i defensaven: la família, el bé comú, el diàleg i la bona entesa. Ser a prop seu era reconfortant i enriquidor.  

Moltes gràcies, Josep Maria Vallès, pel seu record!


Germans Farré Anguera




dilluns, 1 de desembre del 2025

L’ART DE RESTAURAR PATRIMONI. EMPRESA TEIXIDÓ-GARRELL 1969-2023

 Segona part, per Trini Teixidó Rosell

Dimarts 25 de novembre vam poder conèixer de la mà del Trini Teixidó, la quantitat i el valor dels treballs realitzats al monestir de Poblet per l’empresa Teixidó Garrell, durant més de 40 anys.

El Trini té 77 anys, en fa 12 que s’ha jubilat, després de 52 anys fent de paleta, una feina que li ha agradat, l’ha gaudit i, com diu en el seu recull Records d’una vida. 40 anys de restauració a Poblet “per a mi ha estat una escola per tot i per a tot, he après més d’història treballant a Poblet per les èpoques constructives i estils diferents, -descobrint com estaven fetes les obres, els materials que s’utilitzaven i com s’havien de tractar en l’actualitat-, que anant a l’escola”

 

Restaurant el monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1991

Explicar totes les obres fetes a Poblet durant tants anys, més les vivències i anècdotes, és un repte no gens fàcil, com va dir el Trini que va començar exposant, de manera cronològica, les diferents intervencions, acompanyant-les de fotografies on es veia com estava l’edifici abans de restaurar i  com quedava l’obra final acabada. Amb el seu entusiasme, el seu vocabulari específic del món de la construcció, ens donava a entendre cada pas i cada intervenció feta segons l’estat en què es trobava la teulada, la torre, l’arc, o el cimbori, és a dir, cada trosset de monestir que calia restaurar.

També va comentar com, de vegades, diferents treballs que no s’havien previst als projectes, van poden ser executats per l’atreviment que porta l’experiència i també l’haver pogut aprofundir en cursos de formació en tècniques específiques, que es necessiten per rehabilitar aquests tipus d’edificis tan especials, com ells havien fet.

 

Els treballs de restauració, generalment, consisteixen en desmuntar, enumerar pedres, canviar allò que està en mal estat, reforçar, impermeabilitzar, rejuntar i, finalment, tornar a muntar, fer escales, paviments, enteixinats, finestres, calats, instal·lacions noves, restaurar pintures, gàrgoles, pinacles, arcs, carreus, cobertes...Cada actuació està feta a mida de les necessitats i possibilitats de millora del propi edifici i dels recursos econòmics. Treballs de molta alçada en tots els sentits.

Les intervencions més destacades podríem dir que són: les muralles del segle XIV amb totes les seves torres, el cimbori gòtic del mateix segle, la sagristia nova del segle XVIII, el dormitori dels monjos del segle XIII per la seva bellesa, per les dificultats i la perillositat en alguns trams, pels treballs acurats que necessitaven i per com de bé van quedar restaurades.

 


Relació d’intervencions fetes

1973. La restauració de les CAMBRES REIALS va ser la prova de foc per seguir treballant a Poblet perquè tant a l’arquitecte com a la comunitat, els va agradar la feina feta, i ja els van contractar per al manteniment del monestir, amb un nou encàrrec per a rehabilitar una altra torre,

1974. TORRE DE LES ARMES.

1975. ARC DE STA. CATERINA i TORRES REIALS.

1976. GRANJA I AIGÜES DE NEROLA I TARANTÍ.

1977. PALAU DEL REI MARTÍ.

1978. CIMBORI. Premi Europa Nostra per la seva “perfecta restauració”.

1981. SALA MENGUCHO. PALAU DE L’ABAT. CREU DE LA PLAÇA.

1982. REFER MURALLES.

1983. TORRE DE LES ARMES I TORRE DE SANT ESTEVE.

1984. CASA DEL MOLÍ.

1985. SAGRISTIA NOVA.

1987. CASTELLFOLLIT. TORRE DEL SABATER I TORRE DEL PRIOR.

1988. REFETOR.

1989. CASES NOVES.

1992. FAÇANA DE L’ESGLÉSIA. CAPELLA DE SANT JORDI.

1993. TORRE DE L’OLI. TORRE DELS BANYS I MURALLA. SALA DEL CUBAR.

1996. LAPIDARI I  FOGANYA.

1997-1998. CELLER. GIROLES I ABSIS. ABADIA I CLAUSTRE DEL NOVICIAT.

1999. CASA DELS GERMANS I CAPELLA.

2001. TORRE DEL RELLOTGE.

2005. DORMITORI GRAN I SALES GÒTIQUES.

2008. COBERTES SOBRECLAUSTRE.

2009. COBERTA DEL CAMPANAR. PLAÇA DE L’ENTRADA.

2010. CLAUSTRE I CALATS.

2011. INSTAL·LACIÓ DE L’ORGUE.

2013. IMPREMTA. OFICINA DE TURISME.

 

S’hi van fer més treballs importants al monestir: a les TORRES DELS BOJOS o MALALTS, de LES HÒSTIES, de LES AIGÜES, la CASA DEL PATRONAT, la INFERMERIA VELLA, la CAPELLA DELS SANTÍSSIM, la PORTA DAURADA, L’ARXIU PERSONAL DEL PRESIDENT JOSEP TARRADELLAS (que fou l’impulsor de moltes d’aquestes obres, començant pel cimbori), MUSEUS, ESCOLES VELLES, CENTRE DE VISITANTS, ELECTRIFICACIÓ SOTERRADA, DIPÒSITS I CANALITZACIONS D’AIGUA, entre d’altres. Es difícil trobar una part del monestir on no s’hi hagués intervingut.

 

El Trini donà les gràcies als abats Maur Esteva, Josep Alegre, Octavi Vilà i Rafel Barrué. Als priors Francesc Tulla, Lluc Torcal, Borja Peyra i a tota la comunitat per l’acollida, la confiança i l’estima al llarg de tots els anys i, al pare Jesús M. Oliver, pel seus coneixements, seguiment de les obres i la gran amistat per sempre amb el Trini i el Lluís. També  la gran entesa amb tots els industrials que hi van intervenir: picapedrers Vendrell, ferrers Biel, pintors Martí, fusters Albés, electricistes Coesel i instal·lacions Francolí per les obres ben fetes i acabades.


            


Amb les preguntes finals, i coincidint que l’acte es feia a la biblioteca, va exposar les importants obres fetes en aquest edifici històric de l’antic Hospital, que havia acollit aules de pàrvuls, nenes i nens de l’Escola Pública fins al 1957-58.

Quan s’acabava una obra i havia quedat bé, sentien una gran satisfacció i, a la vegada, un orgull perquè s’havia col·laborat a mantenir i a conservar aquests edificis històrics. Com diu el Pare Jesús, “les circumstàncies van fer que fos aquesta senzilla empresa local de l’Espluga de Francolí qui portés a terme aquesta obra gegantina algunes foren petites i d’altres enormes, però totes fetes amb la mateixa dedicació, professionalitat i estima. Eren molt joves i no havien estudiat cap especialitat restauradora, però amb bona intuïció i els coneixements d’uns bons paletes de poble, han deixat una gran petjada en l’art de restaurar el nostre patrimoni”

 



Si vols més informació sobre Poblet, obre aquests enllaços

El Monument                        Art i història de Poblet


 Filo Farré Anguera

 

La trajectòria dels Pastorets amb Josep Ma. Mercadé Teixidó

  Cicle de xerrades "Estampes Espluguines" ha comptat aquest dimarts amb un dels històrics dels Pastorets de l'Espluga; Josep ...