Germans Joan i Josep Farré Gual

 Josep M. Vallès en la sessió del dia 2 de desembre de 2025, presentà una part de la família de cal Gamell de l’Espluga de Francolí.

Joan Farré Gamell, el pare

. Joan Farré Gamell va fundar l’any 1888 la confiteria La Palma, avui Pastisseria Farré Gamell, creant el nou carquinyoli de l’Espluga, després de millorar la fórmula i els ingredients que perduren fins a avui, ja amb la quarta generació.

Del primer matrimoni amb Mercè Climent va tenir un fill, en Ricard Farré Climent (1884-1939), fundador l’any 1917 de l’empresa de galetes Rifacli, acrònim de les primeres síl·labes del seu nom i cognoms. Va ser alcalde republicà de l’Espluga de Francolí l’any 1931 i morí afusellat per l’exèrcit d’ocupació el 1939.

Dels segon matrimoni, amb Maria Gual, va tenir cinc fills. Vallès havia establert sempre bona relació, compartint converses i inquietuds, amb dos d’aquests fills. Els coneixia bé i els anomenava “savis”: Joan Farré Gual (1896-1990) i Josep Farré Gual (1903-1985). Saber més coses d’aquests espluguins era un tema que havia quedat pendent d’anteriors xerrades.

 

Joan i Josep Farré Gual

Als dos germans Joan i Josep els unia una doble passió: l’Espluga i Catalunya. En van donar prova cadascú en les seves activitats i aficions.

· Joan Farré Gual va estudiar medicina i a tots els pobles on va exercir va ser molt estimat i valorat. Casat amb Carme Amill, van tenir 4 fills. Cofundador i col·laborador de la revista El Francolí des de la seva creació l’any 1921. Va publicar infinitat de cròniques a La Vanguàrdia, el Correo Català, Nova Conca, Diari de Tarragona, Heraldo de Aragón i molts altres diaris. Joan Farré Gual seguí fent de cronista quan es va jubilar, vivia a l’Hostal del Senglar de l’Espluga i va col·laboravar en totes les publicacions que li demanaven: Notícia del Casal, Joventut de l’Alt Camp, Clam, Borrallons, Inquietuds, Recull de l’Espluga i l’ Oriol, ajudant molts joves a encaminar els seus treballs de recerca, investigació i estudi. El seu despatx era sempre ple de documentació i el mateix passava quan es traslladà a la Residència Jaume I: escrivint; repassant estadístiques d’epidèmies i malalties de l’Espluga; recopilant informació de les seves llibretes, que sempre havia portat damunt per prendre notes de qualsevol acte, especialment de temes espluguins i que va anar fent fins al final dels seus dies. 

· Josep Farré Gual, pastisser de professió, va ser una persona autodidacta. Casat amb Filomena Anguera, amb qui tingué 6 fills. Va cultivar dues aficions: la poesia i el teatre. De la primera va fer una selecció dels seus versos, editant el llibre Rimes espluguines. 

Tot i això, encara hi ha un romanent de versos inèdits, alguns de caire irònic i humorístic que també podrien veure la llum. Respecte al teatre, va fer d’actor i de director en múltiples obres al Cultural i al Casal de l’Espluga, des d’Els pastorets d’en Folch i Torres a peces de teatre clàssic i modern. Com a autor va escriure, conjuntament amb Joan Civit Alsó, La força de la tradició a més d’altres petites obres de teatre. Tenia un gran respecte i estima pels actors i actrius, aquestes últimes i en època post franquista, en acabar l’assaig ja tard, les acompanyava a casa. Dins de les seves frases, deia que el teatre era escola de vida. De fet, suposava llegir, parlar, memoritzar, aprendre bé la llengua, escriure quan es copiaven el seu propi paper, compartir, nois i noies, i un munt d’avantatges per a cada persona i per l’època que es vivia. 

Home de consens, va ser jutge de pau com el seu pare.

Ambdós germans van cultivar a fons l’amistat, de manera especial i des de la infantesa amb el Lluís Carulla, amb qui al llarg de la vida no sempre estaven d’acord. Havien estat joves que compartien les mateixes inquietuds polítiques, culturals i socials. La base possiblement es va forjar sota el foment dels Pares Paüls, la Congregació Mariana i els exercicis del pare Vallet. Tota aquesta efervescència seria la llavor d’un activisme que generà bons resultats a l’Espluga: la creació de la revista El Francolí, el Centre Cultural i, més endavant, el Casal.

Tant en Joan com en Josep transmetien i encomanaven la seva passió per l’Espluga i el país així com els valors en els que creien, practicaven i defensaven: la família, el bé comú, el diàleg i la bona entesa. Ser a prop seu era reconfortant i enriquidor.  

Moltes gràcies, Josep Maria Vallès, pel seu record!

Germans Farré Anguera