La trajectòria dels Pastorets amb Josep Ma. Mercadé Teixidó

 

Cicle de xerrades "Estampes Espluguines" ha comptat aquest dimarts amb un dels històrics dels Pastorets de l'Espluga; Josep Ma. Mercadé, actor, director i ara, cap de tramoia i nova escenografia

Mercadé ha parlat dels orígens de l'espectacle que enguany celebra 50 anys al teatres del Casal, però que a l'Espluga té una tradició d'almenys 140 anys.

Una tradició que comença a Catalunya a partir les tradicions del naixement de Jesús a les esglésies, durant la missa del Gall, segurament abans del segle XII, també dites "Pastorades".

El gruix de la xerrada ha servit per desgranar la llarga trajectòria dels Pastorets de l'Espluga de Francolí i també els vincles de la família Mercadé, des del Centre Cultural, on Josep Maria va agafar el relleu del seu pare, Engany, la seva filla i la seva neta completaran el cicle de quatre generacions, fent de Mare de Déu i nen Jesús.

Xavier Lozano Bosch

Germans Joan i Josep Farré Gual

 Josep M. Vallès en la sessió del dia 2 de desembre de 2025, presentà una part de la família de cal Gamell de l’Espluga de Francolí.

Joan Farré Gamell, el pare

. Joan Farré Gamell va fundar l’any 1888 la confiteria La Palma, avui Pastisseria Farré Gamell, creant el nou carquinyoli de l’Espluga, després de millorar la fórmula i els ingredients que perduren fins a avui, ja amb la quarta generació.

Del primer matrimoni amb Mercè Climent va tenir un fill, en Ricard Farré Climent (1884-1939), fundador l’any 1917 de l’empresa de galetes Rifacli, acrònim de les primeres síl·labes del seu nom i cognoms. Va ser alcalde republicà de l’Espluga de Francolí l’any 1931 i morí afusellat per l’exèrcit d’ocupació el 1939.

Dels segon matrimoni, amb Maria Gual, va tenir cinc fills. Vallès havia establert sempre bona relació, compartint converses i inquietuds, amb dos d’aquests fills. Els coneixia bé i els anomenava “savis”: Joan Farré Gual (1896-1990) i Josep Farré Gual (1903-1985). Saber més coses d’aquests espluguins era un tema que havia quedat pendent d’anteriors xerrades.

 

Joan i Josep Farré Gual

Als dos germans Joan i Josep els unia una doble passió: l’Espluga i Catalunya. En van donar prova cadascú en les seves activitats i aficions.

· Joan Farré Gual va estudiar medicina i a tots els pobles on va exercir va ser molt estimat i valorat. Casat amb Carme Amill, van tenir 4 fills. Cofundador i col·laborador de la revista El Francolí des de la seva creació l’any 1921. Va publicar infinitat de cròniques a La Vanguàrdia, el Correo Català, Nova Conca, Diari de Tarragona, Heraldo de Aragón i molts altres diaris. Joan Farré Gual seguí fent de cronista quan es va jubilar, vivia a l’Hostal del Senglar de l’Espluga i va col·laboravar en totes les publicacions que li demanaven: Notícia del Casal, Joventut de l’Alt Camp, Clam, Borrallons, Inquietuds, Recull de l’Espluga i l’ Oriol, ajudant molts joves a encaminar els seus treballs de recerca, investigació i estudi. El seu despatx era sempre ple de documentació i el mateix passava quan es traslladà a la Residència Jaume I: escrivint; repassant estadístiques d’epidèmies i malalties de l’Espluga; recopilant informació de les seves llibretes, que sempre havia portat damunt per prendre notes de qualsevol acte, especialment de temes espluguins i que va anar fent fins al final dels seus dies. 

· Josep Farré Gual, pastisser de professió, va ser una persona autodidacta. Casat amb Filomena Anguera, amb qui tingué 6 fills. Va cultivar dues aficions: la poesia i el teatre. De la primera va fer una selecció dels seus versos, editant el llibre Rimes espluguines. 

Tot i això, encara hi ha un romanent de versos inèdits, alguns de caire irònic i humorístic que també podrien veure la llum. Respecte al teatre, va fer d’actor i de director en múltiples obres al Cultural i al Casal de l’Espluga, des d’Els pastorets d’en Folch i Torres a peces de teatre clàssic i modern. Com a autor va escriure, conjuntament amb Joan Civit Alsó, La força de la tradició a més d’altres petites obres de teatre. Tenia un gran respecte i estima pels actors i actrius, aquestes últimes i en època post franquista, en acabar l’assaig ja tard, les acompanyava a casa. Dins de les seves frases, deia que el teatre era escola de vida. De fet, suposava llegir, parlar, memoritzar, aprendre bé la llengua, escriure quan es copiaven el seu propi paper, compartir, nois i noies, i un munt d’avantatges per a cada persona i per l’època que es vivia. 

Home de consens, va ser jutge de pau com el seu pare.

Ambdós germans van cultivar a fons l’amistat, de manera especial i des de la infantesa amb el Lluís Carulla, amb qui al llarg de la vida no sempre estaven d’acord. Havien estat joves que compartien les mateixes inquietuds polítiques, culturals i socials. La base possiblement es va forjar sota el foment dels Pares Paüls, la Congregació Mariana i els exercicis del pare Vallet. Tota aquesta efervescència seria la llavor d’un activisme que generà bons resultats a l’Espluga: la creació de la revista El Francolí, el Centre Cultural i, més endavant, el Casal.

Tant en Joan com en Josep transmetien i encomanaven la seva passió per l’Espluga i el país així com els valors en els que creien, practicaven i defensaven: la família, el bé comú, el diàleg i la bona entesa. Ser a prop seu era reconfortant i enriquidor.  

Moltes gràcies, Josep Maria Vallès, pel seu record!

Germans Farré Anguera

L’ART DE RESTAURAR PATRIMONI. EMPRESA TEIXIDÓ-GARRELL 1969-2023

 Segona part, per Trini Teixidó Rosell

Dimarts 25 de novembre vam poder conèixer de la mà del Trini Teixidó, la quantitat i el valor dels treballs realitzats al monestir de Poblet per l’empresa Teixidó Garrell, durant més de 40 anys.

El Trini té 77 anys, en fa 12 que s’ha jubilat, després de 52 anys fent de paleta, una feina que li ha agradat, l’ha gaudit i, com diu en el seu recull Records d’una vida. 40 anys de restauració a Poblet “per a mi ha estat una escola per tot i per a tot, he après més d’història treballant a Poblet per les èpoques constructives i estils diferents, -descobrint com estaven fetes les obres, els materials que s’utilitzaven i com s’havien de tractar en l’actualitat-, que anant a l’escola”

 

Restaurant el monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1991

Explicar totes les obres fetes a Poblet durant tants anys, més les vivències i anècdotes, és un repte no gens fàcil, com va dir el Trini que va començar exposant, de manera cronològica, les diferents intervencions, acompanyant-les de fotografies on es veia com estava l’edifici abans de restaurar i  com quedava l’obra final acabada. Amb el seu entusiasme, el seu vocabulari específic del món de la construcció, ens donava a entendre cada pas i cada intervenció feta segons l’estat en què es trobava la teulada, la torre, l’arc, o el cimbori, és a dir, cada trosset de monestir que calia restaurar.

També va comentar com, de vegades, diferents treballs que no s’havien previst als projectes, van poden ser executats per l’atreviment que porta l’experiència i també l’haver pogut aprofundir en cursos de formació en tècniques específiques, que es necessiten per rehabilitar aquests tipus d’edificis tan especials, com ells havien fet.

 

Els treballs de restauració, generalment, consisteixen en desmuntar, enumerar pedres, canviar allò que està en mal estat, reforçar, impermeabilitzar, rejuntar i, finalment, tornar a muntar, fer escales, paviments, enteixinats, finestres, calats, instal·lacions noves, restaurar pintures, gàrgoles, pinacles, arcs, carreus, cobertes...Cada actuació està feta a mida de les necessitats i possibilitats de millora del propi edifici i dels recursos econòmics. Treballs de molta alçada en tots els sentits.

Les intervencions més destacades podríem dir que són: les muralles del segle XIV amb totes les seves torres, el cimbori gòtic del mateix segle, la sagristia nova del segle XVIII, el dormitori dels monjos del segle XIII per la seva bellesa, per les dificultats i la perillositat en alguns trams, pels treballs acurats que necessitaven i per com de bé van quedar restaurades.

 

Relació d’intervencions fetes

1973. La restauració de les CAMBRES REIALS va ser la prova de foc per seguir treballant a Poblet perquè tant a l’arquitecte com a la comunitat, els va agradar la feina feta, i ja els van contractar per al manteniment del monestir, amb un nou encàrrec per a rehabilitar una altra torre,

1974. TORRE DE LES ARMES.

1975. ARC DE STA. CATERINA i TORRES REIALS.

1976. GRANJA I AIGÜES DE NEROLA I TARANTÍ.

1977. PALAU DEL REI MARTÍ.

1978. CIMBORI. Premi Europa Nostra per la seva “perfecta restauració”.

1981. SALA MENGUCHO. PALAU DE L’ABAT. CREU DE LA PLAÇA.

1982. REFER MURALLES.

1983. TORRE DE LES ARMES I TORRE DE SANT ESTEVE.

1984. CASA DEL MOLÍ.

1985. SAGRISTIA NOVA.

1987. CASTELLFOLLIT. TORRE DEL SABATER I TORRE DEL PRIOR.

1988. REFETOR.

1989. CASES NOVES.

1992. FAÇANA DE L’ESGLÉSIA. CAPELLA DE SANT JORDI.

1993. TORRE DE L’OLI. TORRE DELS BANYS I MURALLA. SALA DEL CUBAR.

1996. LAPIDARI I  FOGANYA.

1997-1998. CELLER. GIROLES I ABSIS. ABADIA I CLAUSTRE DEL NOVICIAT.

1999. CASA DELS GERMANS I CAPELLA.

2001. TORRE DEL RELLOTGE.

2005. DORMITORI GRAN I SALES GÒTIQUES.

2008. COBERTES SOBRECLAUSTRE.

2009. COBERTA DEL CAMPANAR. PLAÇA DE L’ENTRADA.

2010. CLAUSTRE I CALATS.

2011. INSTAL·LACIÓ DE L’ORGUE.

2013. IMPREMTA. OFICINA DE TURISME.

 

S’hi van fer més treballs importants al monestir: a les TORRES DELS BOJOS o MALALTS, de LES HÒSTIES, de LES AIGÜES, la CASA DEL PATRONAT, la INFERMERIA VELLA, la CAPELLA DELS SANTÍSSIM, la PORTA DAURADA, L’ARXIU PERSONAL DEL PRESIDENT JOSEP TARRADELLAS (que fou l’impulsor de moltes d’aquestes obres, començant pel cimbori), MUSEUS, ESCOLES VELLES, CENTRE DE VISITANTS, ELECTRIFICACIÓ SOTERRADA, DIPÒSITS I CANALITZACIONS D’AIGUA, entre d’altres. Es difícil trobar una part del monestir on no s’hi hagués intervingut.

 

El Trini donà les gràcies als abats Maur Esteva, Josep Alegre, Octavi Vilà i Rafel Barrué. Als priors Francesc Tulla, Lluc Torcal, Borja Peyra i a tota la comunitat per l’acollida, la confiança i l’estima al llarg de tots els anys i, al pare Jesús M. Oliver, pel seus coneixements, seguiment de les obres i la gran amistat per sempre amb el Trini i el Lluís. També  la gran entesa amb tots els industrials que hi van intervenir: picapedrers Vendrell, ferrers Biel, pintors Martí, fusters Albés, electricistes Coesel i instal·lacions Francolí per les obres ben fetes i acabades.

            

Amb les preguntes finals, i coincidint que l’acte es feia a la biblioteca, va exposar les importants obres fetes en aquest edifici històric de l’antic Hospital, que havia acollit aules de pàrvuls, nenes i nens de l’Escola Pública fins al 1957-58.

Quan s’acabava una obra i havia quedat bé, sentien una gran satisfacció i, a la vegada, un orgull perquè s’havia col·laborat a mantenir i a conservar aquests edificis històrics. Com diu el Pare Jesús, “les circumstàncies van fer que fos aquesta senzilla empresa local de l’Espluga de Francolí qui portés a terme aquesta obra gegantina algunes foren petites i d’altres enormes, però totes fetes amb la mateixa dedicació, professionalitat i estima. Eren molt joves i no havien estudiat cap especialitat restauradora, però amb bona intuïció i els coneixements d’uns bons paletes de poble, han deixat una gran petjada en l’art de restaurar el nostre patrimoni”

 

Si vols més informació sobre Poblet, obre aquests enllaços

El Monument                        Art i història de Poblet

 Filo Farré Anguera

 

“Memòria a peu de carrer” un homenatge als deportats a Mauthausen i el significat de les llambordes Stolpersteine.

 

Dimarts passat 18 de novembre a la la nit, vam tenir el goig de rebre l’explicació d’aquest projecte per part de l’Enric Mercadé, gran difusor de la cultura espluguina, en la qual ha participat i liderat nombrós treballs i un impulsor d’aquest projecte en la seva etapa de regidor. 

Les llambordes Stolpersteine (que en alemany significa pedra que fa ensopegar) són un projecte memorial europeu dedicat a les víctimes del nazisme, creat per l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90 del segle passat, fetes de formigó amb una placa de llautó al davant, on hi consta el nom, data de naixement, destí de la deportació i dada de la mort.

S’instal·len davant de la casa on es te constància, que va ser l’ultima residència de la víctima.

Sabem que ja hi ha instal·lades unes 75.00 pedres en 20 països europeus i a Catalunya més de 600.

A l’Espluga aquest projecte s’inicia el 2018, però no prospera fins al 2021, quan l’ajuntament encarrega a l’historiador montblanquí Alex Rebollo, la recerca en arxius locals, estatals i internacionals, que permetran identificar els deportats i reconstruir-ne les seves biografies, a més de comptar amb les aportacions documentals, i orals de familiars, amics i veïns del poble.

Les persones espluguines que van patir deportació i mort son:

Antoni Vendell Casares 1898- 1941, deportat a Mauthausen i a assassinat a Gusen.

Lloc de l’última residència, carrer Nou 37

Joan Rosell Huguet 1014- 1941, també deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen.

Lloc de la darrera residència, carrer Templaris 7

Antoni Descarrega Llop, 1904-1965, deportat a a Mauthausen i alliberat el 1945.

 Lloc de l’última residència, carrer Sortida 4

Lluis Miralles Casadó, 1922- 1945, deportat a diversos camps nazis i assassinat a Wöbbelin.

Lloc de l’ultima residencia, carretera de Poblet 17

L’objectiu, es recordar de forma intima i personal que cada pedra representa una vida concreta, i es fa al carrer integrant-les a la vida diària, sense anar a cap museu, ni arxiu per tal construir una memòria col·lectiva i compartida del que va representar el regim nazi.

Molt agraïts Enric!

Goretti Puig Segura

 

L’ART DE RESTAURAR PATRIMONI EMPRESA TEIXIDÓ-GARRELL 1969-2023

 Primera part, per Lluís Garrell Rosell

Inicis

Dimarts 11 de novembre de 2025, vam poder conèixer millor, una part dels treballs de restauració d’edificis històrics, realitzats per l’empresa Construccions Teixidó-Garrell, formada per Trini Teixidó i Lluís Garrell.

 

El Lluís amb 76 anys d’edat, 61 treballant de paleta (començant als 13) i 54 anys d’empresa, oferí una visió panoràmica de com han rehabilitat edificis emblemàtics, d’estils i èpoques diferents, per tal de deixar-los el més semblants possibles al que havien estat originàriament i que, degut al pas del temps, a les inclemències climàtiques i a d’altres patologies, s’havien malmès. Alguns inclús, es trobaven en estat ruïnós.

 

Miquel Vendrell, picapedrer i Maties Solé els van demanar l’any 1973 de treballar al monestir de Poblet i ja no se’n van moure. Poblet va ser la seva gran escola, seguit del seu esforç i tossuderia per aprendre i poder fer feines ben fetes sota la direcció de tècnics competents.

Obres restaurades

. Dels monestirs restaurats, el Lluís va exposar les intervencions més importants realitzades al monestir de Vallbona de les Monges, durant 13 anys, en etapes diverses, molt interessants i complexes a l’hora d’executar-les, començant pel simple fet de canviar l’altar cara el públic fins a la restauració de la sala gòtica per instal·lar-hi l’exposició de la farmàcia i projectar el nou audiovisual..

. En l’apartat de catedrals, vam poder comprovar la bellesa dels treballs fets a l’interior i exterior del cimbori de la catedral de Tarragona

. Fer obres de millora al celler cooperatiu modernista de l’Espluga de Francolí durant 20 anys, amb intervencions ben diferents, arriscades i boniques, van donar peu a treballar i restaurar també els cellers de Rocafort, Barberà i Montblanc.

. Vam redescobrir, el valor de dos edificis propers: la fassina Balanyà, per la seva restauració, al ser l’única a Catalunya que hagués conservat maquinària i cups. I el Museu Terra per la seva ampliació amb visió educativa de futur i l’aposta per noves tècniques de clima i estalvi energètic

. Després d’exposar  l’obra civil on havien intervingut: com els castells de Barberà, Milmanda, del Paborde; l’hospital i Alberg Jaume I de l’Espluga; el Consell Comarcal i la casa senyorial a Santes Creus,  arribà el torn dels campanars i les esglésies que en són un grapat començant pel poble de Forès, os es va restaurar el campanar i l’església i es construí el mirador -el gran balcó per contemplar la Conca de Barberà-.

Obres decisives i de valor que van ser motor per anar fent canviar la fesomia i el futur d’aquests pobles.

Va seguir amb els treballs duts a terme al campanar i església de Sant Miquel de Nalec. Les característiques específiques de la façana de l’església de Sant Joan Baptista de Reus. El gran treball per restaurar els pinacles i les gàrgoles, juntament amb altres importants intervencions a l’església de Santa Maria de Montblanc. I donà valor als treballs en diferents anys  realitzats a l’església vella i a l’església nova de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, des de tornar al culte la primera, amb les diverses intervencions que s’hi van fer, fins a comentar les darreres obres a la nova i l’aposta per col·locar-hi uns sensors electrònics per tal de registrar dades d’estudi del comportament actual de l’edifici, i així poder prendre decisions a qui correspongui per a properes rehabilitacions.

. Per acabar amb obra restaurada, va exposar el treball fet per rehabilitar una pallissa de tros i convertir-la en habitatge unifamiliar permanent, a Blancafort, com a exemple ben aconseguit i integrat al nucli urbà.

 

La majoria edificis restaurats per l’empresa Teixídó-Garrell, tenen la categoria BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). Estan protegits i les intervencions que s’hi fan, han  de ser molt acurades com s’ha pogut comprovar en les fotografies projectades.

L’any 2019, coincidint amb els 50 anys de l’empresa, el Consell Comarcal  els va concedir un reconeixement dins dels Premis d’Honor,

 

Per finalitzar, Lluís Garrell, va agrair la bona entesa amb tots els tècnics, industrials, artesans, institucions, entitats i treballadors i per la bona feina feta al llarg dels anys.

I també donà les gràcies pel seu interès al bon nombre de persones assistents.

 FILO FARRÉ ANGUERA

LA NISSAGA DELS PICAPEDRERS VENDRELL.

                      Oi que un finestral, una font, una portalada, una escultura o bé un capitell restaurat bé pot il·lustrar una bonica estampa? La pedra és un material noble que amb un artesà amb traça embelleix un indret o edifici. La nissaga Vendrell, amb cinc generacions de picapedrers, ha destacat per la seva emprenedoria i habilitat en aquest àmbit.

            Antoni Vendrell Guasch va explicar a les Estampes espluguines tot l’itinerari de la seva família d’ençà que va arribar al poble procedent de Cardona o potser de Sarrià. Sempre van destacar per la visió empresarial, per això el besavi de l’Antoni va comprar una pedrera a la Floresta, i com que hi passava el tren, podien enviar el material cap a Barcelona o bé altres indrets. Més tard, van adquirir altres pedreres com a les Colònies, i la de prop del barranc dels Aubins, al Bosc de Poblet. D’aquests indrets treien el material que havia de servir per a construir la carretera que va des de Poblet cap a Prades. Però la Guerra Civil va estroncar el projecte. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, la repressió d’ambdues bandes va afectar l’avi de l’Antoni. Però la següent generació, la del seu pare, el Miquel, va tirar endavant quan va començar a treballar en la restauració de Poblet i més endavant, de Vallbona. Anaven ben coordinats amb l’equip dels paletes de l’empresa Teixidó Garrell. Una de les obres més destacades i dificultoses va ser la restauració del cimbori de Poblet, ja que calia fer la feina a molta alçada i amb l’ajut de grues.

 El Miquel Vendrell també va entrar al món de l’escultura, per exemple fent diverses figures de sants o bé el monument dels Bastoners a Montblanc. L’Antoni ja de ben jovenet va treballar de picapedrer al costat de son pare, i també va traspassar l’ofici als seus fills Miquel i Pere. Feien obres per a particulars, van restaurar el campanar d’Olèrdola, la teulada de l’Església Vella de l’Espluga i de manera puntual també van fer alguna feina per a la Sagrada Família. En alguna etapa van ser formadors d’escoles-taller en la branca del treball amb la pedra. I en aquest ventall d’experiència també van entrar en el negoci de l’explotació forestal i la venda de llenya.

            Ara l’Antoni ja està jubilat, i el taller de picapedrers tancat, però el bon fer, el bon gust i les formes que han donat a la pedra perduraran. Des d’aquí valorem i agraïm tot el treball d’aquesta nissaga que ha rebut distingits reconeixements.

ERNESTINA VALLVERDÚ

           

INICI 2025 DELS CLUBS DE LECTURA

 📚✨ Vam començar els Clubs de Lectura de Cicle Inicial, cicle mitjà, cicle superior i el club juvenil!

Hem estrenat el club amb noves lectures, i som un total de 8 infants per club. Entusiasmats per compartir opinions i descobrir històries noves.

Els més petits, per poder parlar i puntuar el llibre, fem servir la nostra mascota, el Parlador 🐻💬 — només qui el té a les mans pot parlar! Una manera divertida d’escoltar-nos i respectar els torns de paraula.

📘 Cada infant té també una llibreta personal, on enganxem la portada del llibre, el nom de l’autor/a i de l’il·lustrador/a, i on després fem alguna activitat relacionada amb la lectura.

Els alumnes de primer cicle de l'ESO van anar a la ràdio a compartir la lectura en directe amb la professora Elisenda Rosell

Ens espera un curs ple de lectures i converses màgiques! 💫

#ClubDeLectura #CicleInicial#ciclemitja#ciclesuperior #LecturaCompartida #ElParlador #LlegirÉsViatjar