MAGDA BULDÓ I ELISENDA ROSELL

  EL PARLAR ESPLUGUÍ, UNA VARIANT DE TRANSICIÓ         

         

   La manera de parlar, ja sigui per les paraules i expressions emprades o bé per la fonètica utilitzada, a vegades, genera bromes i centra debats profunds. L’Elisenda Rosell Andreu i la Magda Buldó Escoté són dues professores de secundària especialistes en filologia catalana, implicades en la ràdio local en algun moment o altre i difusores de temes culturals espluguins. La Magda ha estat al capdavant dels grallers durant una bona temporada; l’Elisenda ha treballat pel Certamen Literari del Casal de l’Espluga, condueix un club de lectura a la biblioteca municipal i és l’autora d’un parell de llibres. Totes dues van presentar a les Estampes espluguines, d’una manera molt didàctica, el parlar espluguí dins del ventall dialectal de la llengua catalana.

            Per començar, van fer un repàs a les aportacions dels principals dialectòlegs: Milà i Fontanals, Badia i Margarit i Joan Veny. També van destacar Pere Navarro, professor de la URV, per qui van mostrar un càlid agraïment. Van posar en context les diferents variants i van mostrar en el mapa els dos grans blocs dialectals: l’oriental i l’occidental. Van distingir en cadascun d’ells, els diferents dialectes i subdialectes dins dels quals hi van situar els parlars i variants. En el cas de l’Espluga, trobem una variant de transició inclosa en el subdialecte tarragoní, pertanyent al dialecte sud-oriental, del bloc oriental. Ara bé, el parlar espluguí té alguna peculiaritat del lleidatà. 

       

     En el desenvolupament de la xerrada, van anar resseguint tots els trets distintius propis de la parla local. En l’àmbit fonètic van repassar les vocals i consonants amb exemples i talls de veu. Van tractar la neutralització de les vocals àtones o/u; i e/a les quals deriven en el so de la vocal neutra, tanmateix no es neutralitzen els plurals femenins i altres sufixos, que en la pronúncia es mantenen en es/e. Van explicar que el so àton a de final mot, a vegades s’enfosqueix i tendeix cap a o. En l’estructura de les paraules van exemplificar algunes qüestions com l’assimilació de vocals que trobem a tambal; la dissimilació com a sandicat; la metàtesi, amb un canvi d’ordre com a llangonisssa. En els fenòmens consonàntics van parlar de quan afegim el so i, entre vocals, com a paiella, o bé davant d’un so g/j, com a puijar; fem sonar la i del grup ix, com a caixa; o ensordim el so propi de la xeix, com a txicot; transformem en ny com a fenya, quan en altres indrets es manté n.

       

     En la part morfològica de la llengua, van recordar l’ús de lo, com a article; el demostratiu aqueix; el pronom mus, a la primera persona del plural; els plurals acabats en ns, com a hòmens. Es van endinsar en les qüestions verbals: la fonètica de la primera i tercera persona del singular, pronunciada en e, com a anave; i en l’acabament en um, com a anàvum de la primera del plural en temps passats.

            No es van descuidar el vocabulari propi espluguí, gairebé exclusiu, com penyic i perxe. Per acabar van comentar expressions locals. Amb tanta riquesa lingüística, gairebé va faltar temps, per a detallar-ho tot. Ja van quedar convidades per a una altra sessió.      

Ernestina Vallverdú

PACO POCH, PRODUCTOR I DISTRIBUÏDOR CINEMATOGRÀFIC

 

            Els cinèfils espluguins coneixen Paco Poch, entre altres raons, per la participació i presentació de les pel·lícules del cicle Gaudí de cinema. Els assistents a les Estampes espluguines hem pogut saber de la seva trajectòria professional i de tot allò que hi ha darrere d’un film, gràcies a les seves explicacions que han tingut lloc a la biblioteca municipal. Aquest igualadí, amb inquietuds culturals, s’ha dedicat a la producció i distribució de cinema, ha estat professor universitari i el 2025 va ser mereixedor del Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix.

            Com a productor de cinema, primerament li cal una idea, que plasmarà en un projecte que més endavant es materialitzarà. Per això coordinarà, en certa manera, un seguit d’elements bàsics d’una pel·lícula amb tota la infraestructura necessària. Aconseguirà un guió, amb un tema vigent central, amb trames ben resoltes i tempos adequats. Trobarà un director que s’avindrà a la idea inicial i reunirà un grup d’actors que encaixaran amb els personatges. Li caldrà planificar un pressupost i una manera de finançar-lo. En aquesta línia, Poch va donar valor a l’elaboració d’un bon dossier de presentació. Per acabar, entre les tasques com a distribuïdor, li cal elaborar un dossier de premsa per tal de difondre l’obra o retrobar-se amb qui l’ha finançada.

            Entre els documentals en els quals va treballar, hi ha el dedicat a Miquel Porter i Moix, que va ser el creador de la Filmoteca de Catalunya i va obrir les portes universitàries al cinema. Va parlar del que se centrava en Terra Lliure, amb un combinat d’imatges d’arxiu i entrevistes a membres que en formaven part. També va mostrar el que esmentava la creació musical de Carlos Santos coreografiada per Cesc Gelabert sobre el conegut torero del segle passat Juan Belmonte. Com a mostra del cinema compromès va tractar El cas Pinochet, un documental sobre la detenció del dictador xilè.

            Dins les pel·lícules de televisió que s’han pogut veure a TV3, va recordar El misteri de Fassman, un recorregut per la vida del mentalista i il·lusionista català, o bé El viatge vertical, inspirat en la novel·la d’Enrique Vila-Matas. A més, Paco Poch també va produir la sèrie de dos capítols Les veus del Pamano basada en l’obra de Jaume Cabré. En l’àmbit del cinema, el productor va mencionar La leyenda del tiempo, i Entre dos aguas, dedicada a Camarón de la Isla, amb els contratemps que de tant en tant sorgeixen. Va diferenciar l’enfocament que es fa d’un film pensat per a la pantalla petita o bé la pantalla gran.

            Gaudí va ser una de les primeres obres de Paco Poch, un combinat de ficció i documental que va servir per inaugurar el Canal 33 i que aviat tornarà a veure la llum gràcies a la Filmoteca de Catalunya. Va ser un treball mereixedor de premis internacionals, enguany molt escaient amb l’efemèride dedicada a l’arquitecte català més destacat. Gràcies per les aportacions, i endavant amb el teu entusiasme, Paco! 

Ernestina Vallverdú

FERRAN CIVIT MARTÍ

 DE LA MARXA DE LA LLIBERTAT A LA MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

 

Sota aquest títol l’espluguí Ferran Civit  va parlar d’aquests dos fets històrics. La Marxa de la Llibertat situada al final del franquisme o al començament de la transició, per uns va ser  pacífica, modelica i exemplar i per d’altres ni pacifica ni modelica ni exemplar.

 Els orígens de les dues marxes s’han de buscar en la protesta no violenta i la desobediència civil. Tal hi com va explicar el Ferran va ser l’escriptor i filòsof Henry David Thoreau (1817-1862) qui va posar les bases per fer aquesta mena d’accions. En ell es va inspirar Gandhi amb la histórica Marxa de la Sal al 1930 per lluitar contra el colonialisme britànic i també Bayard Rustin en organitzar La Marxa a Washington al 1963 per la defensa dels drets civils i econòmics dels afroamericans.

 

MARXA DE LA LLIBERTAT 1976

 Aquests fets històrics van influir al 1976 en els promotors de la Marxa de la Llibertat, Angel Colom, Arcadi Oliveras i Lluís Maria Xirinacs que sota el paraigua de l’organització católica Pax Chisti van tirar endavant la protesta, que va consistir en caminar des de diversos punts dels Països Catalans fins arribar al Monestir de Poblet.

 Molt pocs ho van aconseguir ja que la repressió policial va ser molt forta. A Montblanc hi va haver càrregues policials i diversos detinguts, la premsa de l'època  no se'n va fer massa ressò.

 

MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA 2012

 I va ser al 2012 quan l’ANC va organitzar la marxa Montblanc-Poblet i així simbòlicament es va poder tancar la Marxa de la Llibertat del 1976

 La conferència va acabar amb un torn de preguntes. La xerrada va posar de manifest que el Ferran Civit és una de les persones més coneixedores del país sobre el procés per la independència. 

Joan Poblet

 

GONZALO GIL MORENO DE MORA

 

La conferència de Gonzalo Gil Moreno de Mora va ser un viatge a través del temps i de la memòria familiar, començant pels seus avantpassats, que van deixar una petjada profunda a Tarragona i Barcelona. La família Gil Moreno de Mora és una família catalana amb presència destacada des de finals del segle XIX. El seu avantpassat Pedro Gil Babot (1783‑1853) va ser un important banquer i empresari, establint una base patrimonial i empresarial que va perdurar amb les generacions posteriors i que va tenir 11 fills, marcant l’inici d’una llarga línia compromesa amb la comunitat i el territori. Aquesta herència inclou propietats com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, vinculades a projectes arquitectònics i culturals rellevants, així com el Castell de Riudebella, que durant quinze anys va ser restaurant i que avui segueix formant part del patrimoni familiar.

Gonzalo va explicar com de petit anava a l’escola de Poblet, un centre molt especial al qual només hi acudien els nens de Riudebella i de Poblet, marcant una relació estreta amb la comunitat des de ben petit. Més endavant, juntament amb els seus pares, van comprar i apostar pel Castell de Riudebella, vinculant la vida familiar a projectes que connecten la cultura, el paisatge i les persones.

Durant la conferència, Gonzalo va mostrar també els esmalts que havia fet el seu pare, una forma d’art que va exposar a França, Barcelona i Vimbodí, mostrant la seva creativitat i el llegat artístic que forma part de la història familiar. La xerrada es va convertir en un veritable recorregut a través de fotografies, que mostraven records familiars, les propietats, moments del Castell i les vivències del poble, permetent al públic veure i sentir la història de manera viva.

Aquest vincle amb el territori el va portar a fer seva també una antiga fàbrica al riu, coneguda com l’edifici de la fassina, un espai amb història industrial que ell i el seu equip van rehabilitar, convertir i reinventar com a seu del projecte Drac Actiu.

Drac Actiu és molt més que una empresa de lleure esportiu: és la fruit d’un compromís amb l’educació física, la natura i les experiències que transformen persones. Durant més de deu anys han organitzat infinitat d’activitats —senderisme, BTT, marxa nòrdica, orientació, escalada, tir amb arc i propostes temàtiques— per a escolars, famílies i grups diversos, sempre amb una visió pedagògica i inclusiva.

Però el camí no ha estat senzill. El 22 d’octubre de 2019, una riuada extraordinària del Francolí va arrasar moltes zones de l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, enduent-se edificis, infraestructures i espais de convivència que semblaven immutables. L’aigua va desbordar-se amb una força inusual i va causar importants danys materials al centre on treballaven —el jardí, les instal·lacions i els materials es van perdre en un instant— deixant una estampa de devastació que encara avui marca el poble i els seus camins de recuperació i record.

Malgrat tot, la narració de Gonzalo no va ser només de dolor, sinó de perseverança i comunitat. Com el poble i moltes persones van respondre amb solidaritat, reconstruint, netejant i impulsant iniciatives que han ajudat a refer-se. Aquesta experiència, va dir, els ha fet més forts i més conscients de la fragilitat i la força de les coses materials, però també de la capacitat humana de convertir la pèrdua en projecte i acció.

La conferència va ser, en definitiva, un recorregut que va nexar records, arrels, projectes i reptes, i que ens va recordar que la vida, com el riu, corre amb força però sempre pot ser reorientada cap a la creació de noves històries compartides.

Sempre endavant!!

 

Nuri Estadella

Eusebi Majós Pons

 LA PRIMERA ETAPA DE LA RESIDÈNCIA JAUME I

           

            Si us pregunteu per una estampa espluguina, llegat del senyor Carulla, i per un convilatà afable i respectat, que va materialitzar l’obra, aviat obtindreu la resposta: la residència Jaume I i Eusebi Majós i Pont. Ell va presentar a la biblioteca mossèn Ramon Muntanyola com es va gestar la  institució i el funcionament de la primera etapa, quan era al capdavant. A banda, podem afegir que el senyor Majós va estar molt implicat amb el Casal i la secció de Llengua Catalana. Del seu treball va néixer el Certamen Literari, la revista El Francolí, la col·lecció Arrels, la coordinació de la Història de l’Espluga, i la difusió entre els escolars de la Breu Història de l’Espluga. Ara escriu articles d’opinió al Punt Avui i a El Francolí. No ens estranya que el nomenessin fill adoptiu de l’Espluga de Francolí i fos mereixedor d’un dels premis d’Acció Cívica de la Fundació Jaume I.

            Tot va començar quan Lluís Carulla va comprar el convent dels pares paüls de l’Espluga. Va pensar que un edifici com aquell bé es podia destinar a residència de gent gran. Majós va ser l’encarregat de tirar endavant el projecte. Juntament amb la família, va deixar Barcelona i es va establir a la nostra vila. Es va ocupar de les obres d’adequació per aconseguir un espai funcional i acollidor. Va fer un minuciós seguiment del pressupost. Es va encarregar de l’organització i de la selecció de personal. Va crear les diferents seccions buscant l’eficiència, des de l’administració i comptabilitat, als serveis mèdics i d’infermeria; la neteja i bugaderia; la cuina i provisió de queviures; la recepció; l’apartat de jardineria i manteniment, sense oblidar els cuidadors directes.

Durant els primers anys, un grup de filles de la Caritat de les germanes de paüles, encapçalades per sor Rosa Anguera, vivia al mateix edifici i vetllava que tothom estigués bé, nit i dia.

            L’aleshores director va recordar el moment de la inauguració, amb els benefactors esposos Carulla-Font; la visita de l’arquebisbe Pont i Gol o l’estada de Ventura Gassol. Va relatar la importància que prenien les festes tradicionals; la creació d’uns gegants; els cants de la coral que s’hi va organitzar; els cursos de manualitats oberts als espluguins. No hi van faltar les anècdotes, com ara la proliferació d’una colònia de gats que es devia establir als jardins; la vivència de quatre casaments de parelles nascudes a la residència o el gran i vistós pessebre que es muntava per Nadal.

            En una altra fase, la residència va passar a la Diputació de Tarragona. Aleshores la coordinació ja no era amb la família Carulla, sinó amb el president de l’organisme. Anys després, es va traspassar a la Generalitat de Catalunya. I ara és una residència assistida pública per a gent gran, modèlica. Ofereix també els serveis d’atenció diürna als usuaris que ho necessiten.

                      

  


                           

            Eusebi Majós va manifestar l’agraïment a les persones que el van acompanyar en tot aquest camí. I no va passar par alt, com ha canviat al llarg del període, la visió social d’anar a viure a la residència. De tot això, aviat en farà cinquanta anys! Enhorabona i per molts anys, senyor Majós!

Ernestina Vallverdú

PRODUCCIONS AUDIOVISUALS AMB D.O. ESPLUGA

                   

 Uns joves, amics, espluguins, professionals de la comunicació i autònoms: un bon equip! Són el Gerard Bosch, el Pep Morató i el Pau Griñó. El primer és periodista i treballa la producció i el contingut; el segon és especialista en comunicació multimèdia i entén de post-producció i grafisme en el món audiovisual; i el tercer s’ocupa dels enregistraments, de les imatges, dels vídeos i fotografies. Tanmateix de vegades s’intercanvien els papers. El Pep i el Gerard han passat i han crescut a l’Espluga FM Ràdio i els camins s’entrecreuen amb l’Espluga Audiovisuals.  Junts, comparteixen Produccions audiovisuals amb DO Espluga i n’han parlat a les Estampes espluguines, un espai ben adient. Han presentat les seves creacions i la manera d’organitzar-se.

            La Carta de vins ha estat un dels primers treballs. Han mostrat vint cellers de la nostra comarca, amb els seus productes, varietats i reconeixements. En aquest cas han tingut el suport de la DO Conca de Barberà. Després ha vingut Arpa Documental, un recorregut a través de l’instrument des de la seva naixença de mans del lutier, fins a la seva interpretació. El Documental dels 40 anys de l’Espluga FM Ràdio ocupa un espai central, perquè a més de celebrar l’efemèride, es va convidar cent persones que havien fet programes al llarg del temps, que tornessin a passar per les instal·lacions i recordessin les vivències. Hi va haver activitats implicant les botigues del poble i la gran gala al teatre del Casal. La Diputació de Tarragona va col·laborar en el finançament. A Poble de l’aigua, la sequera a l’Espluga es documenta l’emergència per sequera a l’Espluga del 2024 i l’arribada de l’aigua de l’Ebre. Es parla de la gestió de l’aigua des de l’ajuntament, els costos, les afectacions a l’agricultura, la vida domèstica amb les restriccions d’aigua corrent. En aquest cas el suport va arribar del Museu Terra i va obtenir el reconegut premi de periodisme Mañé Flaquer. En un format de podcast hi ha Quatre gotes, una sèrie de deu capítols amb temàtica ambiental.  

        

   Pel que fa a la manera de treballar, cal dir que com en altres processos creatius, es parteix d’una idea que es madura, es deixa reposar el temps suficient, ni poc ni massa. S’entra a l’etapa de producció, de planificació, de previsió dels recursos humans, dels mitjans tècnics, dels espais, de la temporització, del finançament, del desenvolupament del contingut. Com més planificat, millor, tot i que la flexibilitat també és un punt fort, per la resolució d’imprevistos. A continuació vindria l’enregistrament i per acabar la postproducció i grafisme. Aquesta part demana el seu temps, ja que del material gravat, cal reduir-ne bona part, tot combinat amb les corresponents revisions.

   

            Enhorabona a l’equip per la feina feta i els reconeixements obtinguts i molta sort en les noves iniciatives, com ara la creació d’una cooperativa comarcal de professionals del sector. El públic espera els documentals i produccions amb el vostre segell de qualitat. Gràcies!      

  ERNESTINA VALLVERDÚ