Dimarts passat vam endinsar-nos en el la historia de la forja de cal Biel, mentre de fons anàvem veient a la pantalla, les nombroses obres d’art creades per tres generacions de forjadors, demanant un plus d’atenció, ja que alhora calia atendre les explicacions del Valentí.
Primerament, ens va fer retrocedir fins a l’edat del ferro
cap al 1500 abans de Crist, quan (des de els pobles hitites habitants de
l’actual Turquia, es te constància que treballaven amb aquest mineral) fins
arribar molts segles desprès a la farga catalana.
Un sistema on es tractava el mineral de ferro per deixar-lo preparat per treballar amb martells, que es va desenvolupar al voltant dels Pirineus i va durar fins a final del segle XIX, quan va ser substituït per procediments industrials.
La historia familiar del cal Biel comença quan l’avi Enric
per diverses motivacions personals, es enviat a Altafulla a aprendre l’ofici de
ferrer amb un familiar seu, per anys després instal·lar-se a l’Espluga de F,
exercint les tasques de ferrer rural: ferrar animals, creació i reparació
d’eines agrícoles, baranes, portes panys, frontisses etc...
Això va fer que deixes de fer de ferrer, i ell juntament amb
els seu fill Valentí que també havia tingut formació als salesians de
Barcelona, però no de forja, si no de mecànic industrial, es dediquen les nombroses comandes d’arreu del mon.
Actualment es el fill del Valentí, l’Enric, que ja va aprendre l’ofici de petit al taller del seu pare i l’avi, i que també s’ha format amb nombrosos forjadors europeus sobretot del sud de França, el que agafa el relleu de la nissaga, que te per costum no fer gaires esbossos, ni planells de les peces a realitzar, si no que ho com diu el Valentí (ho tenen al cap) i amb el martell i van donant forma.
Molt agraïts per la teva dedicació Valentí i llarga vida a
cal Biel.
Goretti Puig Segura
