GONZALO GIL MORENO DE MORA

 

La conferència de Gonzalo Gil Moreno de Mora va ser un viatge a través del temps i de la memòria familiar, començant pels seus avantpassats, que van deixar una petjada profunda a Tarragona i Barcelona. La família Gil Moreno de Mora és una família catalana amb presència destacada des de finals del segle XIX. El seu avantpassat Pedro Gil Babot (1783‑1853) va ser un important banquer i empresari, establint una base patrimonial i empresarial que va perdurar amb les generacions posteriors i que va tenir 11 fills, marcant l’inici d’una llarga línia compromesa amb la comunitat i el territori. Aquesta herència inclou propietats com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, vinculades a projectes arquitectònics i culturals rellevants, així com el Castell de Riudebella, que durant quinze anys va ser restaurant i que avui segueix formant part del patrimoni familiar.

Gonzalo va explicar com de petit anava a l’escola de Poblet, un centre molt especial al qual només hi acudien els nens de Riudebella i de Poblet, marcant una relació estreta amb la comunitat des de ben petit. Més endavant, juntament amb els seus pares, van comprar i apostar pel Castell de Riudebella, vinculant la vida familiar a projectes que connecten la cultura, el paisatge i les persones.

Durant la conferència, Gonzalo va mostrar també els esmalts que havia fet el seu pare, una forma d’art que va exposar a França, Barcelona i Vimbodí, mostrant la seva creativitat i el llegat artístic que forma part de la història familiar. La xerrada es va convertir en un veritable recorregut a través de fotografies, que mostraven records familiars, les propietats, moments del Castell i les vivències del poble, permetent al públic veure i sentir la història de manera viva.

Aquest vincle amb el territori el va portar a fer seva també una antiga fàbrica al riu, coneguda com l’edifici de la fassina, un espai amb història industrial que ell i el seu equip van rehabilitar, convertir i reinventar com a seu del projecte Drac Actiu.

Drac Actiu és molt més que una empresa de lleure esportiu: és la fruit d’un compromís amb l’educació física, la natura i les experiències que transformen persones. Durant més de deu anys han organitzat infinitat d’activitats —senderisme, BTT, marxa nòrdica, orientació, escalada, tir amb arc i propostes temàtiques— per a escolars, famílies i grups diversos, sempre amb una visió pedagògica i inclusiva.

Però el camí no ha estat senzill. El 22 d’octubre de 2019, una riuada extraordinària del Francolí va arrasar moltes zones de l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, enduent-se edificis, infraestructures i espais de convivència que semblaven immutables. L’aigua va desbordar-se amb una força inusual i va causar importants danys materials al centre on treballaven —el jardí, les instal·lacions i els materials es van perdre en un instant— deixant una estampa de devastació que encara avui marca el poble i els seus camins de recuperació i record.

Malgrat tot, la narració de Gonzalo no va ser només de dolor, sinó de perseverança i comunitat. Com el poble i moltes persones van respondre amb solidaritat, reconstruint, netejant i impulsant iniciatives que han ajudat a refer-se. Aquesta experiència, va dir, els ha fet més forts i més conscients de la fragilitat i la força de les coses materials, però també de la capacitat humana de convertir la pèrdua en projecte i acció.

La conferència va ser, en definitiva, un recorregut que va nexar records, arrels, projectes i reptes, i que ens va recordar que la vida, com el riu, corre amb força però sempre pot ser reorientada cap a la creació de noves històries compartides.

Sempre endavant!!

 

Nuri Estadella

Eusebi Majós Pons

 LA PRIMERA ETAPA DE LA RESIDÈNCIA JAUME I

           

            Si us pregunteu per una estampa espluguina, llegat del senyor Carulla, i per un convilatà afable i respectat, que va materialitzar l’obra, aviat obtindreu la resposta: la residència Jaume I i Eusebi Majós i Pont. Ell va presentar a la biblioteca mossèn Ramon Muntanyola com es va gestar la  institució i el funcionament de la primera etapa, quan era al capdavant. A banda, podem afegir que el senyor Majós va estar molt implicat amb el Casal i la secció de Llengua Catalana. Del seu treball va néixer el Certamen Literari, la revista El Francolí, la col·lecció Arrels, la coordinació de la Història de l’Espluga, i la difusió entre els escolars de la Breu Història de l’Espluga. Ara escriu articles d’opinió al Punt Avui i a El Francolí. No ens estranya que el nomenessin fill adoptiu de l’Espluga de Francolí i fos mereixedor d’un dels premis d’Acció Cívica de la Fundació Jaume I.

            Tot va començar quan Lluís Carulla va comprar el convent dels pares paüls de l’Espluga. Va pensar que un edifici com aquell bé es podia destinar a residència de gent gran. Majós va ser l’encarregat de tirar endavant el projecte. Juntament amb la família, va deixar Barcelona i es va establir a la nostra vila. Es va ocupar de les obres d’adequació per aconseguir un espai funcional i acollidor. Va fer un minuciós seguiment del pressupost. Es va encarregar de l’organització i de la selecció de personal. Va crear les diferents seccions buscant l’eficiència, des de l’administració i comptabilitat, als serveis mèdics i d’infermeria; la neteja i bugaderia; la cuina i provisió de queviures; la recepció; l’apartat de jardineria i manteniment, sense oblidar els cuidadors directes.

Durant els primers anys, un grup de filles de la Caritat de les germanes de paüles, encapçalades per sor Rosa Anguera, vivia al mateix edifici i vetllava que tothom estigués bé, nit i dia.

            L’aleshores director va recordar el moment de la inauguració, amb els benefactors esposos Carulla-Font; la visita de l’arquebisbe Pont i Gol o l’estada de Ventura Gassol. Va relatar la importància que prenien les festes tradicionals; la creació d’uns gegants; els cants de la coral que s’hi va organitzar; els cursos de manualitats oberts als espluguins. No hi van faltar les anècdotes, com ara la proliferació d’una colònia de gats que es devia establir als jardins; la vivència de quatre casaments de parelles nascudes a la residència o el gran i vistós pessebre que es muntava per Nadal.

            En una altra fase, la residència va passar a la Diputació de Tarragona. Aleshores la coordinació ja no era amb la família Carulla, sinó amb el president de l’organisme. Anys després, es va traspassar a la Generalitat de Catalunya. I ara és una residència assistida pública per a gent gran, modèlica. Ofereix també els serveis d’atenció diürna als usuaris que ho necessiten.

                      

  


                           

            Eusebi Majós va manifestar l’agraïment a les persones que el van acompanyar en tot aquest camí. I no va passar par alt, com ha canviat al llarg del període, la visió social d’anar a viure a la residència. De tot això, aviat en farà cinquanta anys! Enhorabona i per molts anys, senyor Majós!

Ernestina Vallverdú

PRODUCCIONS AUDIOVISUALS AMB D.O. ESPLUGA

                   

 Uns joves, amics, espluguins, professionals de la comunicació i autònoms: un bon equip! Són el Gerard Bosch, el Pep Morató i el Pau Griñó. El primer és periodista i treballa la producció i el contingut; el segon és especialista en comunicació multimèdia i entén de post-producció i grafisme en el món audiovisual; i el tercer s’ocupa dels enregistraments, de les imatges, dels vídeos i fotografies. Tanmateix de vegades s’intercanvien els papers. El Pep i el Gerard han passat i han crescut a l’Espluga FM Ràdio i els camins s’entrecreuen amb l’Espluga Audiovisuals.  Junts, comparteixen Produccions audiovisuals amb DO Espluga i n’han parlat a les Estampes espluguines, un espai ben adient. Han presentat les seves creacions i la manera d’organitzar-se.

            La Carta de vins ha estat un dels primers treballs. Han mostrat vint cellers de la nostra comarca, amb els seus productes, varietats i reconeixements. En aquest cas han tingut el suport de la DO Conca de Barberà. Després ha vingut Arpa Documental, un recorregut a través de l’instrument des de la seva naixença de mans del lutier, fins a la seva interpretació. El Documental dels 40 anys de l’Espluga FM Ràdio ocupa un espai central, perquè a més de celebrar l’efemèride, es va convidar cent persones que havien fet programes al llarg del temps, que tornessin a passar per les instal·lacions i recordessin les vivències. Hi va haver activitats implicant les botigues del poble i la gran gala al teatre del Casal. La Diputació de Tarragona va col·laborar en el finançament. A Poble de l’aigua, la sequera a l’Espluga es documenta l’emergència per sequera a l’Espluga del 2024 i l’arribada de l’aigua de l’Ebre. Es parla de la gestió de l’aigua des de l’ajuntament, els costos, les afectacions a l’agricultura, la vida domèstica amb les restriccions d’aigua corrent. En aquest cas el suport va arribar del Museu Terra i va obtenir el reconegut premi de periodisme Mañé Flaquer. En un format de podcast hi ha Quatre gotes, una sèrie de deu capítols amb temàtica ambiental.  

        

   Pel que fa a la manera de treballar, cal dir que com en altres processos creatius, es parteix d’una idea que es madura, es deixa reposar el temps suficient, ni poc ni massa. S’entra a l’etapa de producció, de planificació, de previsió dels recursos humans, dels mitjans tècnics, dels espais, de la temporització, del finançament, del desenvolupament del contingut. Com més planificat, millor, tot i que la flexibilitat també és un punt fort, per la resolució d’imprevistos. A continuació vindria l’enregistrament i per acabar la postproducció i grafisme. Aquesta part demana el seu temps, ja que del material gravat, cal reduir-ne bona part, tot combinat amb les corresponents revisions.

   

            Enhorabona a l’equip per la feina feta i els reconeixements obtinguts i molta sort en les noves iniciatives, com ara la creació d’una cooperativa comarcal de professionals del sector. El públic espera els documentals i produccions amb el vostre segell de qualitat. Gràcies!      

  ERNESTINA VALLVERDÚ

LA RUTA DEL PESSEBRE VIVENT

           

            Les festes i tradicions ens agermanen amb la comunitat, ens trenquen la rutina i la quotidianitat, ens fan néixer la il·lusió i potser desperten nous sentiments i emocions. Fa uns cinc anys, la Chantal Puig Garcia va participar al Pessebre Vivent com a figurant. La feina, companyonia, convivència i organització la van captivar, i implicar de tal manera, que ara forma part de la junta directiva. Com a bona comunicadora, professional del turisme, educació ambiental i del lleure, va presentar la Ruta del Pessebre Vivent a les Estampes espluguines.

            La trajectòria del Pessebre Vivent a l’Espluga, ja ve de lluny. El 1964 es començava a representar a la caseta del Bou. Després es va fer a la cova de la Font Major, fins al 1977. Va agafar-ne el relleu l’escola Vedruna, que gairebé durant trenta anys, (1980-2009) duia a terme l’activitat amb els alumnes, per tancar el primer trimestre. En una altra etapa, el 2009 i l’any següent la representació es va fer als baixos de la rectoria, ja que l’arquitectura s’hi adeia. Més endavant va sortir de l’edifici per obrir-se a la part antiga del poble. Aprofitant els carrers i baixos de cases antigues es recreava un ambient similar al temps del naixement de Jesús. Així, avui dia, la ruta es divideix en dues parts clares, la de l’antiga Espluga Sobirana, que es vincula amb Betlem i la Jussana amb Natzaret.     

           Les directrius que guien el projecte són la preservació de les nostres tradicions, la difusió del patrimoni local, la fidelitat històrica, la divulgació de la cultura jueva, la implicació social obrint-se a la participació dels espluguins o amb convenis amb l’Institut Joan Amigó o bé amb el departament de Justícia. 

            La Ruta del Pessebre Vivent està molt ben senyalitzada amb cartells informatius, grans fotografies, banderoles i aprofita els recursos digitals amb codis QR. Comença al costat de l’Església Vella i es va enfilant cap al Castell i al Capuig. Té un sentit invers al recorregut que es fa en les representacions nadalenques amb els figurants. A vegades es creua amb la ruta templera. Forma part de les rutes permanents que hi ha al poble, i que donen la llibertat de seguir-se en qualsevol moment. A l’exposició de la Chantal van sortir altres qüestions, com ara la portada d’aigües a la població, la presència dels dos calls jueus a la vila o la partió de les dues Esplugues, seguint una línia cap al poble des del saltant del riu Francolí, al seu pas per la Font Baixa.

            Amb la creació de la Ruta del Pessebre Vivent, l’activitat de l’associació és continuada, amb el manteniment dels espais o l’arreplegament de nou material. Destaca la construcció del portal medieval del carrer Ponç Hug de Cervera o la compra de cal Santjoan, amb funcions de magatzem i seu de l’entitat.

            L’associació del Pessebre Vivent forma part de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Hi participen unes dues-centes cinquanta persones que es distribueixen la feina en àmbits ben diferents com els figurants; els que s’ocupen de la recreació d’espais, els que acullen i guien els visitants o els qui en acabar la ruta els ofereixen el ressopó.

           Ja hi ha les dates de les representacions d’enguany: el 27, 28 i 29 de desembre. Si no teniu espera fins aleshores, sempre podeu seguir la ruta permanent. Gràcies a la predisposició de la mateixa bibliotecària i a la Chantal, ja l’estan organitzant per al grup de seguidors de les Estampes.

Ernestina Vallverdú

 

 

           

Biografia de Josep Maria Rendé i Ventosa

 Iniciem un nou cicle d’estampes espluguines amb la biografia de Josep Maria Rendé i Ventosa, que ens desglossà magníficament la seva besneta Mariona Rendé i Civit.

Neix a l’Espluga de Francolí l’any 1877, fill de Josep Rendé i Micó de l’Espluga de Francoli, i Manuela Ventosa i Queralt de Cabra del Camp, en una època de misèria extrema, ja que la població majoritàriament agrícola es veia afectada per la plaga de la fil·loxera, un insecte que es posava a les arrels del cep i amb la seva posta d’ous no permetia la circulació de la saba i la planta acabava morint.

De petit, quan anava a l’escola, ens diu el mestre Roig que era un noi aplicat i estudiós, tot i que ja que no tenia massa salut, i així fou la resta de la seva vida.

De ben jove participa en nombroses activitats culturals de la vila entre elles, en destaca la direcció del grup de teatre Niu tranquil, i la fundació de la revista El clam catalanista.

Va escriure diferents facsímils sobre la psicologia dels pagesos, que donat els temps que corrien, els descriu com persones desconfiades: de salvar la collita, dels seus amics, de entrar al celler cooperatiu....

L’any 1902, junt amb altres socis fa un intent de fundar una cooperativa, per tal d’obtenir major rendiment del vi, però no se’n surt fins a l’any 1913 que junt amb altres socis i sota la seva direcció, es el gran impulsor del Celler Cooperatiu modernista de d’Espluga de Francolí, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura.

Aquest edifici va ser pressupostat per 90.000 pessetes de l’època i acaba costant-ne 150.000, això li va suposar anar casa per casa i fer parlaments i conferencies, en llocs inversemblants com ara, eres, masos places, cafès, per tal de convèncer la pagesia de la utilitat de demanar préstecs i mútues per la seva construcció.

 

Aquest celler anys més tard ostenta el bonic qualificatiu de la catedral del vi, nomenada així per primera vegada per Albert Talavera Sabater, gran impulsor del sindicalisme de la comarca, i mes tard pel poeta i dramaturg Angel Guimerà.

L’any 1916 funda la Federació agrícola de la Conca de Barberà i tres anys més tard l’any 1919, es cridat per Josep Puig i Cadafalch per ser el cap de la secció agrària de la Mancomunitat, on  escriu un Pla d’organització de l’agricultura a Catalunya editat per la Generalitat.

En aquesta època s’adona del poder de la i premsa i fa diverses publicacions a la premsa comarcal i també al diari de Barcelona hi escriu un article setmanal a la seva pàgina agrícola.

Quan al 1923, el general Primo de Ribera instaura la Dictadura, deixa aquest càrrec, segurament per desacords polítics i torna a casa, on dos anys més tard morirà a Cabra del Camp. Els seu enterrament va ser multitudinari i entre les personalitats assistents cal destacar Cambó, Pi i Sunyer, Joan Ventosa.

 L’any 1957, L’Espluga li reté homenatge, i va ser inaugurat un monument a la plaça de l’Església, on la pagesia catalana a través del poeta Josep Maria de Segarra li dedica aquests versos:

Apòstol de la nostra pagesia,

blat i raïm t’han despertat l’amor.

Ha estat l’esforç de cada dia,

la teva senyoria,

i el fruit del teu treball el teu honor.

GORETTI PUIG SEGURA

La trajectòria dels Pastorets amb Josep Ma. Mercadé Teixidó

 

Cicle de xerrades "Estampes Espluguines" ha comptat aquest dimarts amb un dels històrics dels Pastorets de l'Espluga; Josep Ma. Mercadé, actor, director i ara, cap de tramoia i nova escenografia

Mercadé ha parlat dels orígens de l'espectacle que enguany celebra 50 anys al teatres del Casal, però que a l'Espluga té una tradició d'almenys 140 anys.

Una tradició que comença a Catalunya a partir les tradicions del naixement de Jesús a les esglésies, durant la missa del Gall, segurament abans del segle XII, també dites "Pastorades".

El gruix de la xerrada ha servit per desgranar la llarga trajectòria dels Pastorets de l'Espluga de Francolí i també els vincles de la família Mercadé, des del Centre Cultural, on Josep Maria va agafar el relleu del seu pare, Engany, la seva filla i la seva neta completaran el cicle de quatre generacions, fent de Mare de Déu i nen Jesús.

Xavier Lozano Bosch

Germans Joan i Josep Farré Gual

 Josep M. Vallès en la sessió del dia 2 de desembre de 2025, presentà una part de la família de cal Gamell de l’Espluga de Francolí.

Joan Farré Gamell, el pare

. Joan Farré Gamell va fundar l’any 1888 la confiteria La Palma, avui Pastisseria Farré Gamell, creant el nou carquinyoli de l’Espluga, després de millorar la fórmula i els ingredients que perduren fins a avui, ja amb la quarta generació.

Del primer matrimoni amb Mercè Climent va tenir un fill, en Ricard Farré Climent (1884-1939), fundador l’any 1917 de l’empresa de galetes Rifacli, acrònim de les primeres síl·labes del seu nom i cognoms. Va ser alcalde republicà de l’Espluga de Francolí l’any 1931 i morí afusellat per l’exèrcit d’ocupació el 1939.

Dels segon matrimoni, amb Maria Gual, va tenir cinc fills. Vallès havia establert sempre bona relació, compartint converses i inquietuds, amb dos d’aquests fills. Els coneixia bé i els anomenava “savis”: Joan Farré Gual (1896-1990) i Josep Farré Gual (1903-1985). Saber més coses d’aquests espluguins era un tema que havia quedat pendent d’anteriors xerrades.

 

Joan i Josep Farré Gual

Als dos germans Joan i Josep els unia una doble passió: l’Espluga i Catalunya. En van donar prova cadascú en les seves activitats i aficions.

· Joan Farré Gual va estudiar medicina i a tots els pobles on va exercir va ser molt estimat i valorat. Casat amb Carme Amill, van tenir 4 fills. Cofundador i col·laborador de la revista El Francolí des de la seva creació l’any 1921. Va publicar infinitat de cròniques a La Vanguàrdia, el Correo Català, Nova Conca, Diari de Tarragona, Heraldo de Aragón i molts altres diaris. Joan Farré Gual seguí fent de cronista quan es va jubilar, vivia a l’Hostal del Senglar de l’Espluga i va col·laboravar en totes les publicacions que li demanaven: Notícia del Casal, Joventut de l’Alt Camp, Clam, Borrallons, Inquietuds, Recull de l’Espluga i l’ Oriol, ajudant molts joves a encaminar els seus treballs de recerca, investigació i estudi. El seu despatx era sempre ple de documentació i el mateix passava quan es traslladà a la Residència Jaume I: escrivint; repassant estadístiques d’epidèmies i malalties de l’Espluga; recopilant informació de les seves llibretes, que sempre havia portat damunt per prendre notes de qualsevol acte, especialment de temes espluguins i que va anar fent fins al final dels seus dies. 

· Josep Farré Gual, pastisser de professió, va ser una persona autodidacta. Casat amb Filomena Anguera, amb qui tingué 6 fills. Va cultivar dues aficions: la poesia i el teatre. De la primera va fer una selecció dels seus versos, editant el llibre Rimes espluguines. 

Tot i això, encara hi ha un romanent de versos inèdits, alguns de caire irònic i humorístic que també podrien veure la llum. Respecte al teatre, va fer d’actor i de director en múltiples obres al Cultural i al Casal de l’Espluga, des d’Els pastorets d’en Folch i Torres a peces de teatre clàssic i modern. Com a autor va escriure, conjuntament amb Joan Civit Alsó, La força de la tradició a més d’altres petites obres de teatre. Tenia un gran respecte i estima pels actors i actrius, aquestes últimes i en època post franquista, en acabar l’assaig ja tard, les acompanyava a casa. Dins de les seves frases, deia que el teatre era escola de vida. De fet, suposava llegir, parlar, memoritzar, aprendre bé la llengua, escriure quan es copiaven el seu propi paper, compartir, nois i noies, i un munt d’avantatges per a cada persona i per l’època que es vivia. 

Home de consens, va ser jutge de pau com el seu pare.

Ambdós germans van cultivar a fons l’amistat, de manera especial i des de la infantesa amb el Lluís Carulla, amb qui al llarg de la vida no sempre estaven d’acord. Havien estat joves que compartien les mateixes inquietuds polítiques, culturals i socials. La base possiblement es va forjar sota el foment dels Pares Paüls, la Congregació Mariana i els exercicis del pare Vallet. Tota aquesta efervescència seria la llavor d’un activisme que generà bons resultats a l’Espluga: la creació de la revista El Francolí, el Centre Cultural i, més endavant, el Casal.

Tant en Joan com en Josep transmetien i encomanaven la seva passió per l’Espluga i el país així com els valors en els que creien, practicaven i defensaven: la família, el bé comú, el diàleg i la bona entesa. Ser a prop seu era reconfortant i enriquidor.  

Moltes gràcies, Josep Maria Vallès, pel seu record!

Germans Farré Anguera