dilluns, 3 de novembre del 2025

La Forja de cal Biel

 Dimarts passat vam endinsar-nos en el la historia de la forja de cal Biel, mentre de fons anàvem veient a la pantalla, les nombroses obres d’art creades per tres generacions de forjadors, demanant un plus d’atenció, ja que alhora calia atendre les explicacions del Valentí.

Primerament, ens va fer retrocedir fins a l’edat del ferro cap al 1500 abans de Crist, quan (des de els pobles hitites habitants de l’actual Turquia, es te constància que treballaven amb aquest mineral) fins arribar molts segles desprès a la farga catalana.

Un sistema on es tractava el mineral de ferro per deixar-lo preparat per treballar amb martells, que es va desenvolupar al voltant dels Pirineus i va durar fins a final del segle XIX, quan va ser substituït per procediments industrials.




La historia familiar del cal Biel comença quan l’avi Enric per diverses motivacions personals, es enviat a Altafulla a aprendre l’ofici de ferrer amb un familiar seu, per anys després instal·lar-se a l’Espluga de F, exercint les tasques de ferrer rural: ferrar animals, creació i reparació d’eines agrícoles, baranes, portes panys, frontisses etc...

L’Enric envia els seu fill Ramon, a estudiar amb els salesians a Barcelona on durant vuit cursos aprèn l’ofici de forjador, el qual en retornar al poble continua fent tasques de ferrer amb el seu pare, no obstant a finals dels anys 50- del segle passat tot coincident amb la restauració del monestir de Poblet rep l’encàrrec de fer un canelobre por posar el ciri pasqual, el qual agrada tant, que de seguida li encarreguen noves tasques: llums baranes, reixes... Però va ser una creu per una capella del monestir, el que va cridar l’atenció d’uns visitants nord-americans els quals van publicar l’any 1960 un article a la revista New York Times, lloant la professionalitat i l’art del forjador,  que va suposar un gran aparador mundial de les seves obres i van començar a rebre més encàrrecs d’entitats i particulars.




Això va fer que deixes de fer de ferrer, i ell juntament amb els seu fill Valentí que també havia tingut formació als salesians de Barcelona, però no de forja, si no de mecànic industrial, es dediquen  les  nombroses comandes d’arreu del mon.

Actualment es el fill del Valentí, l’Enric, que ja va aprendre l’ofici de petit al taller del seu pare i l’avi, i que també s’ha format amb nombrosos forjadors europeus sobretot del sud de França, el que agafa el relleu de la nissaga, que te per costum no fer gaires esbossos, ni planells de les peces a realitzar, si no que ho com diu el Valentí (ho tenen al cap) i amb el martell i van donant forma.


Molt agraïts per la teva dedicació Valentí i llarga vida a cal Biel.







Goretti Puig Segura

dijous, 23 d’octubre del 2025

XAVIER LOZANO BOSCH;

 L’origen de la cultura popular a l’Espluga de Francolí

 


Els inicis de la cultura popular espluguina tal com la coneixem avui dia va directament relacionat amb la cristianització de la Catalunya Nova i el creixement de l’Espluga, durant el segle XIV, quan van començar a celebrar-se actes festius religiosos, sobre tot de carrer, a l’entorn de relíquies de sants i màrtirs com va passar amb santa Tecla a Tarragona (1321) o amb sant Abdon i sant Senén a l’Espluga (1365).  

A l’Espluga, tot comença amb la consagració de l’església vella i la portada de les relíquies de sant Abdon i sant Senén, que esdevindran patrons de la vila, des del monestir d’Arles (El Vallespir) pel cavaller espluguí Bernat Ferrer, hospitaler i benefactor de l’església i de l’hospital.  A l’entorn de les relíquies va iniciar-se la Festa Major de la vila i el seguici festiu que ha anat evolucionant fins als nostres dies. Aquests se celebraren a imitació dels que també ja tenien lloc a la Catalunya vella en ciutats con Barcelona i Girona, on estava consolidant-se la festivitat del Corpus Cristi, declarada festa universal per tot el món catòlic pel papa Urbà IV a mitjan del segle XIII. És l’origen dels seguicis festius amb gegants, músics i bestiari. A l’Espluga, en aquesta processó es treia la sagrada forma en una custodia de plata del segle XIV que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936, tot i que posteriorment se n’ha elaborat una copia de l’anterior, sota el patrocini del mecenes local Sr. Lluís Carulla.


Però l’acte que més relleu va agafar a la vila va ser la processó de les relíquies dels Sants Patrons. En parla el llibre d’Ordinacions de la Parròquia de 1426. També el Llibre de Comptes de la Vila de 1528 on s’explica que es llogaven, joglars, músics i cantors per la sortida de les relíquies.

La processo de la Festa Major dedicada a sant Abdon i sant Senén va celebrar-se fins el 1971 (tot i que les relíquies van desaparèixer el 1936). Va tornar-se a celebrar el 1997, 25 anys després, per retornar la imatge del segle XVIII a l’església vella i el 2022 va recuperar-se en forma de seguici popular, el diumenge de Festa Major.  

 


Les obligacions del rector del segle XVIII ja fixen qu la imatge ha de sortir guarnida amb espígol. Durant el segle XIX el seguici popular va començar a incorporar elements com els diables, que representen el mal a l’inici de la processó, tancada per la imatge dels Sants Patrons que representa el triomf de la bondat.

 

És a la segona meitat del segle XIX que tenim constància   de la proliferació de diferents elements del seguici, i trobem documentada l’aparició dels armats, diables, el ball de Serrallonga, amb els trabucaires, ball de Joan Portela, ball de la Rosaura, ball dels Emborsadors, el ball de bastons, els Grallers i el Xiquets de les Torres, que eren els castellers de l’Espluga, apadrinats pels xiquets de Valls.  

 


Fins aquí una pinzellada dels inicis  de la cultura popular espluguina que el Xavier Lozano Bosch, gran dinamitzador cultural de la vila ens va oferir, deixant per dates posteriors el desenvolupament de la cultura popular  durant del segle XX i el que portem del XXI, en què ens parlarà d’altres balls parlats, de l’arribada dels gegants i nans, les sardanes i balls populars.


Goretti Puig Segura

Revisada per: Xavier Lozano Bosch

divendres, 17 d’octubre del 2025

L’ÒSCAR PALAU A LES ESTAMPES ESPLUGUINES.

 "POSA-HI TU L’ACCENT"

           

            De vegades unes converses aparentment trivials amb quatre riallades de joves potser la llavor d’un gran i bon projecte. Aquesta anècdota la va viure l’Òscar Palau en els seus viatges en tren a la capital catalana quan era estudiant universitari. Tot i que aleshores no ho sabia, aquelles estones i llistes de paraules i expressions pròpies del vocabulari espluguí, tema central dels debats,  eren a la gènesi del que va ser el llibre El penyic al perxe del Jordi Crespo, i més tard del Festival de les variants dialectals de la llengua catalana, Posa-hi tu l’accent. El conegut periodista espluguí va parlar de tot el procés així com de les previsions de futur nascudes de l’associació del mateix nom.

 




            La trobada de Posa-hi tu l’accent va tenir lloc el darrer cap de setmana de setembre de 2024 al Casal de l’Espluga. Va aplegar més d’un centenar de persones provinents d’arreu dels Països Catalans que van assistir a la lliçó magistral de Joan Veny, ponències, taules rodones, concerts, una obra de teatre, i la cloenda. Els eixos eren l’àmbit filològic, amb l’estat de la qüestió de les variants dialectals de la llengua catalana; el pedagògic, amb les dificultats reals que viuen a l’escola; el literari, en com es reflecteixen a les creacions d’aquesta mena; el promocional, amb iniciatives de difusió; i la seva presència en el món musical i el periodístic que també s’hi troben immerses. A més es va presentar el nou mapa dialectal de la llengua catalana, hi va haver un treball i concurs als instituts de la comarca, una xerrada sobre els parlars de la Conca de Carme Plaza a la biblioteca, una altra sobre el treball de Mn. Alcover al Museu Terra de Pilar Perea, i altres activitats dutes a terme en paral·lel.    Per poder organitzar aquestes jornades va ser important la implicació i organització del Casal de l’Espluga, el treball dels voluntaris espluguins, l’aportació de persones destacades en aquesta matèria com ara el professor de la URV i dialectòleg Pere Navarro, a més d’altres espluguins que han acompanyat l’Òscar en aquest camí.

 


            La bona acollida del festival, el premi Núvol 2024 que es va atorgar al grup i l’interès despertat, han afavorit que Posa-hi tu l’accent, s’hagi convertit en una associació amb seu al Casal de l’Espluga que treballa per divulgar que el parlar de cada lloc és una riquesa que no hem d’ometre, ans al contrari. El certamen es farà cada dos anys, en indrets diferents, possiblement el de 2026 tingui lloc a les Terres de l’Ebre. A més la vigília de sant Jordi de l’any vinent, gràcies a Posa-hi tu l’accent, el Correllengua s’aturarà a l’Espluga de Francolí, vila que es troba entremig de la transició entre els dos grans dialectes de la llengua catalana que hem conegut tradicionalment.


Ernestina Vallverdú









 

dimecres, 8 d’octubre del 2025

ESTAMPES ESPLUGUINES AMB EL PRIOR DE POBLET , BORJA PEYRA

 Primera trobada del cicle de conferències d’història local a l’Espluga de Francolí!


Ahir vam celebrar l’acte de benvinguda a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola amb la presència de l’alcalde, la regidora de cultura i el Sr. Vallès, i vam gaudir de la primera conferència impartida pel Prior de Poblet, Borja Peyra.

       


 La xerrada del Prior va ser molt enriquidora i va despertar l’interès de tots els participants. Una vegada més, li donem les gràcies per la seva disponibilitat, la seva experiència i per compartir el seu coneixement amb la comunitat. Serà un plaer comptar amb la seva col·laboració en futures activitats de divulgació històrica a la nostra biblioteca.

RESSENYA DE LA CONFERÈNCIA DEL PRIOR

Els orígens de la vida Monacal              

Aquest curs hem iniciat el cicle d’estampes espluguines amb la presencia del prior de Poblet Borja Peyra Almunia que ens ha parlat sobre el sentit de la vida monàstica, inicialment ha expressat que es un misteri que senten en el seu interior les persones que opten per un forma de vida dedicada plenament a Deu i centrada en l’oració, el treball manual i l’austeritat.

Els orígens d’aquesta forma de viure de viure sorgeixen quan els deixebles de Jesús, es constitueixen  en comunitats  separades del seu mon i al marge de les altres per viure plenament  les ensenyances del seu mestre.

Tirant endarrere en el temps trobem que un dels primes monjos que vivien sols al desert va ser sant Antoni Abat d’Egipte, amb el temps alguns d’aquests ermitans van començar a viure en comunitat, amb el pas dels anys aquesta vida es va anar organitzant essent Sant Pacomi un dels impulsors d’aquesta organització, més endavant trobem a Sant Benet de Núrsia que establi la regla sobre la qual es regirien els monestirs occidentals.   

Sota aquesta base trobem l’abadia de Cluny a la Borgonya francesa que va ser una de les institucions més influent en la vida del monacat cristià medieval, seguint les regles de Sant Benet   però de manera més rigorosa i donant molta importància a la litúrgia del cant.

L’origen de Poblet el  trobem a meitats del segle XII, quant uns monjos procedents de l’abadia de Fontfreda ( França ) amb el suport del compte Ramon Berenguer IV compte de Barcelona i príncep d’ Aragó se´ls proposa d ‘establir-se a Catalunya.

Durant tots aquets segles  l´expansió de Poblet afavoreix el creixement  agrícola i territorial i esdevé panteó real de la Corona d’Aragó  i centre  de transmissió espiritual i de coneixement dels més importants de l’època que  s’acaba amb la desamortització de Mendizabal a principies dels segle XIX,  quan el monestir queda mig enrunat i no es fins al anys 40 del segle passat que quatre monjos italians inicien la seva restauració. Actualment la comunitat compta amb disset monjos que vetllen per la seva conservació i transmissió dels valors culturals i espirituals de l’ordre oferint als hostes retirs, silenci i reflexió.

Gracies pare prior per aquesta vesprada tant amena i plena d’espiritualitat.   


Goretti Puig Segura







dimecres, 1 d’octubre del 2025

VISITA DE L'ESCRIPTOR XAVIER BOSCH

 📚✨ Ahir vam viure una tarda molt especial al Club de Lectura de la Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola amb la visita de Xavier Bosch i el seu llibre 32 de març.


🙌 Una trobada amb 25 participants que es van endinsar en la novel·la i van poder conversar amb l’autor. Bosch ens va sorprendre amb dinàmiques originals, com el regal del seu últim llibre a la persona que va fer la pregunta més creativa.


🎁 I com a colofó, Xavier Bosch va regalar 3 llibres a la biblioteca, un obsequi que tots i totes podrem gaudir ben aviat.


💐 Volem donar les gràcies a l’escriptor per la seva generositat i proximitat, i també a la Institució de les Lletres Catalanes, que fa possible que puguem gaudir d’aquestes trobades tan enriquidores.


Gràcies a tots i totes per fer de cada club de lectura una experiència única i viva! 💬📖















#ClubDeLectura #XavierBosch #32deMarç #BibliotecaMnRamonMuntanyola #LlegirÉsViatjar #InstitucióLletresCatalanes

LECXIT 25-26

 

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola reprèn el programa LECXIT per millorar la comprensió lectora dels infants

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí reprèn el programa LECXIT (Lectura per a l’Èxit Educatiu), una iniciativa de la Fundació “la Caixa”, el Departament d’Ensenyament i la Fundació Jaume Bofill. El projecte té com a objectiu millorar la comprensió lectora dels infants per incrementar el seu rendiment escolar i està dins del Pla Educatiu d’Entorn

Com a novetat, enguany hi participaran els alumnes de les dues escoles de primària de l’Espluga de Francolí amb un total de 12 alumnes (6 de cada escola)

L’activitat principal del programa consisteix en un espai setmanal de lectura a la biblioteca. Nens i nenes de 4t a 6è de primària hi comparteixen moments de conversa i lectura amb persones voluntàries, que els ajuden a consolidar els aprenentatges i a enfortir les competències lectores.

L’objectiu és que els infants millorin la comprensió lectora i progressin en totes les matèries, a partir del diàleg sobre els textos i del desenvolupament d’estratègies de comprensió.

LECXIT també vol implicar tota la comunitat educativa. Per això, les famílies i els voluntaris esdevenen referents de confiança per als infants, amb qui comparteixen estones de lectura i creen vincles de suport i compromís.

El programa començarà el 22 de setembre amb una formació per a les persones voluntàries.
Les sessions tindran lloc a la biblioteca en dos grups:

·         Dilluns, de 17.15 h a 18.00 h

·         Dijous, de 17.30 h a 18.15 h

En total, es realitzaran unes 20 sessions, que finalitzaran els dies 23 i 26 de març. Cada trobada inclourà una part d’acollida, la tria de la lectura, la lectura compartida, el diàleg sobre el llibre i un comiat.





Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que col·laboren en l’impuls de projectes de foment de la lectura a la biblioteca municipal.

Nuri Estadella
Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí
biblioteca@esplugadefrancoli.cat

CLUBS DE LECTURA

 

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola inicia els clubs de lectura per enriquir la comunitat literària local

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí està emocionada d’anunciar l’arribada dels clubs de lectura, destinats a fomentar la passió per la lectura i la cultura al nostre poble.

Amb l’objectiu d’acostar la lectura a tots els membres de la comunitat i crear un espai de diàleg i exploració literària, la biblioteca impulsa aquests clubs com una oportunitat única per connectar amb altres amants dels llibres.

Els clubs de lectura són una manera meravellosa de compartir opinions i perspectives sobre diferents obres i autors. A través d’aquest espai, els participants podran endinsar-se en una àmplia varietat de gèneres i temes, i descobrir noves mirades sobre els llibres llegits conjuntament.

Tots els clubs de lectura tenen lloc l’últim dia de mes, la primera trobada serà el dia 26 de setembre a les 17:30 al pati de la biblioteca.

·         Club de cicle inicial: dijous17:15 a 18:00 h.

·         Club de cicle mitjà: divendres, de 17:30 a 18:30 h.

·         Club de cicle superior: dimecres, de 17:30 a la 18:30 h.

·         Club de lectura juvenil: dimecres de les 17:00 a les 18:00 h.

El club de lectura adult compta amb 25 persones usuàries i estrenarà la seva dissetena edició. Els clubs de lectura infantils i juvenils sumen un total de 32 infants i el més antic és va crear al 2017 i tots ells es desenvolupen els últims dies de mes, depenen el club. A totes les persones participants se’ls proporciona una bossa i una llibreta on hi van elaborant una fitxa per cada llibre llegit amb fotos de la portada, de l’autor/a, de l’il•lustador/a, així com algun tret característic d’aquest i la puntuació que cada lector li ha atorgat al llibre, entre d’altres informacions. Un cop finalitzat el club de lectura aquestes llibretes romanen a la biblioteca perquè altres infants puguin disposar d’aquesta breu però important informació

El club de lectura juvenil i el club de cicle superior, cada mes un dels dos clubs, anirà a comentar i a fer la tertúlia del llibre a l’EFMR dins del programa Ràdio Kids que s’emetrà el dissabtes al matí de 10 a 11h i el podreu escoltar en diferit

Als clubs de lectura compartim la passió per la lectura i no es necessari ser un expert en literatura, tothom és benvingut.

 


 

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que acompanyen i impulsen el projecte de la biblioteca municipal.

 

 



Nuri Estadella
Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí
biblioteca@esplugadefrancoli.cat



La Forja de cal Biel

  Dimarts passat vam endinsar-nos en el la historia de la forja de cal Biel, mentre de fons anàvem veient a la pantalla, les nombroses obres...