Els cinèfils espluguins coneixen Paco Poch, entre altres raons, per la participació i presentació de les pel·lícules del cicle Gaudí de cinema. Els assistents a les Estampes espluguines hem pogut saber de la seva trajectòria professional i de tot allò que hi ha darrere d’un film, gràcies a les seves explicacions que han tingut lloc a la biblioteca municipal. Aquest igualadí, amb inquietuds culturals, s’ha dedicat a la producció i distribució de cinema, ha estat professor universitari i el 2025 va ser mereixedor del Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix.
Com a productor de cinema, primerament li cal una idea, que plasmarà en un projecte que més endavant es materialitzarà. Per això coordinarà, en certa manera, un seguit d’elements bàsics d’una pel·lícula amb tota la infraestructura necessària. Aconseguirà un guió, amb un tema vigent central, amb trames ben resoltes i tempos adequats. Trobarà un director que s’avindrà a la idea inicial i reunirà un grup d’actors que encaixaran amb els personatges. Li caldrà planificar un pressupost i una manera de finançar-lo. En aquesta línia, Poch va donar valor a l’elaboració d’un bon dossier de presentació. Per acabar, entre les tasques com a distribuïdor, li cal elaborar un dossier de premsa per tal de difondre l’obra o retrobar-se amb qui l’ha finançada.
Entre els documentals en els quals va treballar, hi ha el dedicat a Miquel Porter i Moix, que va ser el creador de la Filmoteca de Catalunya i va obrir les portes universitàries al cinema. Va parlar del que se centrava en Terra Lliure, amb un combinat d’imatges d’arxiu i entrevistes a membres que en formaven part. També va mostrar el que esmentava la creació musical de Carlos Santos coreografiada per Cesc Gelabert sobre el conegut torero del segle passat Juan Belmonte. Com a mostra del cinema compromès va tractar El cas Pinochet, un documental sobre la detenció del dictador xilè.
Dins les pel·lícules de televisió que s’han pogut veure a TV3, va recordar El misteri de Fassman, un recorregut per la vida del mentalista i il·lusionista català, o bé El viatge vertical, inspirat en la novel·la d’Enrique Vila-Matas. A més, Paco Poch també va produir la sèrie de dos capítols Les veus del Pamano basada en l’obra de Jaume Cabré. En l’àmbit del cinema, el productor va mencionar La leyenda del tiempo, i Entre dos aguas, dedicada a Camarón de la Isla, amb els contratemps que de tant en tant sorgeixen. Va diferenciar l’enfocament que es fa d’un film pensat per a la pantalla petita o bé la pantalla gran.
Gaudí va ser una de les primeres obres de Paco Poch, un combinat de ficció i documental que va servir per inaugurar el Canal 33 i que aviat tornarà a veure la llum gràcies a la Filmoteca de Catalunya. Va ser un treball mereixedor de premis internacionals, enguany molt escaient amb l’efemèride dedicada a l’arquitecte català més destacat. Gràcies per les aportacions, i endavant amb el teu entusiasme, Paco!
Ernestina Vallverdú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada