Visita guiada a la ruta del pessebre vivent

 CLONDA

El tancament de l’edició d’estampes espluguines d’aquest curs, ha tingut lloc com estava anunciat, a fora del seu recinte habitual, ja que hem realitzat la ruta del pessebre vivent que es celebra cada dos anys al nostre poble. Reunits al placa de l’església ens hem endinsat cap als carrers de l’espluga sobirana i jussana, guiats per la Chantal Puig, membre de l’assacio del pessebre vivent, i el propi president Xavier Lozano.

Després de visitar-lo durant quasi totes les edicions, he de dir personalment que amb l’ambientació i la il·luminació de les dades nadalenques, no acabava de identificar els indrets on estava situat, cosa que he aconseguit aquesta vegada amb els comentaris i excel·lents explicacions dels guies. 

Hem començat per l’escena de la posada i ens hem pogut contemplar la nova adquisició de la casa de cal Sanjoan, que gracies a una subvenció de la diputació i fons propis, permetrà habilitar-la amb noves escenes i donar-li l’ús de magatzem que tant necessiten, seguint la ruta cap al carrer del castell i fent una menció especial per un gran col·laborador i animador, el senyor Antoni Espasa.

Seguint per la baixada hem visitat la gruta, on es representa el naixement de Jesús, junt amb el magnífic arc que dona entrada al call jueu del pessebre, estrenat en la ultima edició, per finalment endinsar-nos, tot passant pel pou de darrera de l’església, als baixos de la rectoria on tenen lloc les escenes finals sota l’aixopluc dels arcs gòtics.

Com a cloenda dels curs, hem anat als baixos de l’antic hospital, per tal de prendre una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i obsequiar a la bibliotecària Nuri, amb un petit detall de part de tots el assistents.

Bon estiu a tothom i fins a la propera!

 

Goretti Puig Segura

PAU MAS VAQUÉ

 EL CONFLICTE DE L'ORIENT MITJÀ

El dimarts dia 19, en Pau Mas ens va fer una xerrada sobre la situació actual de l’Orient Proper.

Encara que els esdeveniments semblin molt dinàmics, sempre es repeteixen uns patrons determinats que actuen així des de l’època colonial.

Les directrius que segueixen aquests patrons vénen determinades per interessos econòmics que, a vegades, se superposen i s’intenten camuflar amb interessos religiosos.

L’interès per controlar les fonts energètiques es produeix a nivell mundial per tot el planeta, des del recent cas que hem vist a Veneçuela, passant per altres menys coneguts com els d’Indonèsia, fins arribar a l’actual de l’Iran.

Aquest conflicte, a part de ser global, també té unes derivades a nivell regional: es tracta de la supremacia iraniana dins del món xiïta a través dels seus proxies envers el món sunnita, representat en aquest cas per l’Aràbia Saudí. Com a país de pont entre ambdues vessants de l’islam hi ha el paper de Turquia, que a la vegada fa de pont entre l’Occident de tradició cristiana i el món oriental de tradició islàmica.

En definitiva, el que ens va donar a entendre en Pau és que totes les guerres i tots els conflictes tenen un rerefons econòmic amb molts interessos multinacionals creats.

 

JOSEP MARIA VALLÈS MARTÍ

 

EL BALNEARI DE L’ESPLUGA

Josep M. Vallès va parlar en la sessió d’Estampes Espluguines del dimarts 12 de maig, del que fou  el Balneari de l’Espluga, sorgit al voltant de l’aigua de la Font del Ferro. Parlà dels seus orígens el segle XVII, quan Joan Cuscullana descobrí l’aigua ferruginosa i les seves aplicacions en medicina natural, de manera molt especial per sanar les anèmies.

La gran expansió de la utilització de les “salutíferes aigües” tingué lloc durant el segle XIX. La premsa catalana i espanyola, molt sovint en parlava, malgrat que algunes cròniques, reflectien mancances amb les quals es trobaven els estiuejants. Falta d’habitacions, reus elevats, etc.

Però tal ho ho va qualificar el doctor Joan Farré i Gual, el Balneari, fou la primera industria turística de l’Espluga. Cada any nombroses persones passaven, més o menys temps, segons el seu poder adquisitiu, un temps a l’Espluga o directament a les Masies. Les antigues teuleries s’havien anat convertint en fondes, hostals, hotels, etc. La Masia Blanca, l’hotel del Centre, les masies propietat de particulars, ets. Però fou Pere Antoni Torres Jordi, polític liberal nascut a Tarragona i del qual Josep M. Vallès va publicar la seva biografia el 2007, amb el títol Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, qui tingué el desig de construir el que fou l’Hotel Villa Engràcia, en honor al nom de la seva esposa, filla de Mont-roig.

Va comprar el terreny on avui s’hi ubica l’Alberg Jaume I, i anà adquirint terres del voltant, i construint, els xalets del Parc, l’edifici de Villa Torres, que avui porta el no de Villa Engràcia, l’edifici dels banys, el que queda de la Font del Ferro, el que era la Masia de l’Aigua, avui enderrocada,  etc.

El va inaugurar el 1891. Torres Jordi, a qui l’Ajuntament de l’Espluga va dedicar el carrer de l’Hospital, va morir el 1901. S’hi va arruïnar i les seves propietats foren subhastades. Les adquirí la família de Salvador Roca Bellver. El juny de 1936, novament tota la finca fou subhastada i la comprà Josep Costa. En menys d’un mes esclatà la revolució i guerra a l’Estat espanyol. El 1939, Costa feu un expedient per Regiones devastades, però no aconseguí cap mena d’ajut i poc a poc ho anar restaurant. Els edificis i el parc havien quedat devastats.

El 1949 vengué el que originàriament havia estat Villa Engràcia a Falange. Fou la Sección Femenina qui ho explotà durant molts anys, fins que en restablir-se la Generalitat, passà a ser l’Alberg Jaume I.

La resta ha passat per varies mans, fins els actuals propietaris. El Balneari el tenim tan a prop que no el coneixem prou, ens digué Vallès. Ensenyar als assistents una ampolla de vidre focs, que porta gravades les lletres: Agua ferruginosa. P.A.T. Espluga de Francolí. Torres Jordi intentà embotellar l’aigua ferruginosa, però quan fa una estona que està embassada, precipita l’òxid i ferro i s’enterboleix. Cap dels intents va tenir èxit.

Feu menció de la xerrada que ha de fer en Maurici, el director de l’Alberg, però ben segur que les dues aportacions no es xafaran el terreny.

 

WERTHER AL LICEU

 La Biblioteca de l’Espluga de Francolí organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure Werther de Jules Massenet

Una trentena de persones de l’Espluga de Francolí van participar el passat diumenge 11 de maig en la sortida cultural organitzada per la Biblioteca Municipal al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per assistir a la representació de l’òpera Werther de Jules Massenet.

L’activitat s’emmarcava dins del programa LiceuBIB i va comptar, prèviament, amb una sessió divulgativa a càrrec de Jordi Pujal, que va visitar la Biblioteca dies abans de la sortida per explicar els aspectes principals de l’obra, el context i els personatges de Werther. Aquesta introducció va facilitar que els assistents poguessin entendre i interpretar millor l’òpera durant la representació al Liceu.

La sortida es va fer en autocar des de l’Espluga de Francolí i va permetre als participants gaudir d’una de les grans produccions líriques de la temporada en un entorn cultural de referència com és el Gran Teatre del Liceu.

Aquesta iniciativa forma part del projecte LiceuBIB, impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, amb l’objectiu d’apropar l’òpera i la cultura musical al públic de les biblioteques públiques.

També rep el suport de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí que treballen per acompanyar les iniciatives de la biblioteca municipal.

 

Nuri Estadella