“Memòria a peu de carrer” un homenatge als deportats a Mauthausen i el significat de les llambordes Stolpersteine.

 

Dimarts passat 18 de novembre a la la nit, vam tenir el goig de rebre l’explicació d’aquest projecte per part de l’Enric Mercadé, gran difusor de la cultura espluguina, en la qual ha participat i liderat nombrós treballs i un impulsor d’aquest projecte en la seva etapa de regidor. 

Les llambordes Stolpersteine (que en alemany significa pedra que fa ensopegar) són un projecte memorial europeu dedicat a les víctimes del nazisme, creat per l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90 del segle passat, fetes de formigó amb una placa de llautó al davant, on hi consta el nom, data de naixement, destí de la deportació i dada de la mort.

S’instal·len davant de la casa on es te constància, que va ser l’ultima residència de la víctima.

Sabem que ja hi ha instal·lades unes 75.00 pedres en 20 països europeus i a Catalunya més de 600.

A l’Espluga aquest projecte s’inicia el 2018, però no prospera fins al 2021, quan l’ajuntament encarrega a l’historiador montblanquí Alex Rebollo, la recerca en arxius locals, estatals i internacionals, que permetran identificar els deportats i reconstruir-ne les seves biografies, a més de comptar amb les aportacions documentals, i orals de familiars, amics i veïns del poble.

Les persones espluguines que van patir deportació i mort son:

Antoni Vendell Casares 1898- 1941, deportat a Mauthausen i a assassinat a Gusen.

Lloc de l’última residència, carrer Nou 37

Joan Rosell Huguet 1014- 1941, també deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen.

Lloc de la darrera residència, carrer Templaris 7

Antoni Descarrega Llop, 1904-1965, deportat a a Mauthausen i alliberat el 1945.

 Lloc de l’última residència, carrer Sortida 4

Lluis Miralles Casadó, 1922- 1945, deportat a diversos camps nazis i assassinat a Wöbbelin.

Lloc de l’ultima residencia, carretera de Poblet 17

L’objectiu, es recordar de forma intima i personal que cada pedra representa una vida concreta, i es fa al carrer integrant-les a la vida diària, sense anar a cap museu, ni arxiu per tal construir una memòria col·lectiva i compartida del que va representar el regim nazi.

Molt agraïts Enric!

Goretti Puig Segura