Iniciem un nou cicle d’estampes espluguines amb la biografia de Josep Maria Rendé i Ventosa, que ens desglossà magníficament la seva besneta Mariona Rendé i Civit.
.jpeg)
Neix a
l’Espluga de Francolí l’any 1877, fill de Josep Rendé i Micó de l’Espluga de
Francoli, i Manuela Ventosa i Queralt de Cabra del Camp, en una època de
misèria extrema, ja que la població majoritàriament agrícola es veia afectada
per la plaga de la fil·loxera, un insecte que es posava a les arrels del cep i
amb la seva posta d’ous no permetia la circulació de la saba i la planta
acabava morint.
De petit,
quan anava a l’escola, ens diu el mestre Roig que era un noi aplicat i estudiós,
tot i que ja que no tenia massa salut, i així fou la resta de la seva vida.
De ben jove
participa en nombroses activitats culturals de la vila entre elles, en destaca
la direcció del grup de teatre Niu tranquil, i la fundació de la revista
El clam catalanista.
Va escriure diferents facsímils sobre la psicologia dels pagesos, que donat els temps que corrien, els descriu com persones desconfiades: de salvar la collita, dels seus amics, de entrar al celler cooperatiu....
L’any 1902, junt amb altres socis fa un intent de fundar una cooperativa, per tal d’obtenir major rendiment del vi, però no se’n surt fins a l’any 1913 que junt amb altres socis i sota la seva direcció, es el gran impulsor del Celler Cooperatiu modernista de d’Espluga de Francolí, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura.
Aquest edifici va ser
pressupostat per 90.000 pessetes de l’època i acaba costant-ne 150.000, això li
va suposar anar casa per casa i fer parlaments i conferencies, en llocs
inversemblants com ara, eres, masos places, cafès, per tal de convèncer la
pagesia de la utilitat de demanar préstecs i mútues per la seva construcció.
.jpeg)
Aquest celler anys més
tard ostenta el bonic qualificatiu de la catedral del vi, nomenada així per primera
vegada per Albert Talavera Sabater, gran impulsor del sindicalisme de la
comarca, i mes tard pel poeta i dramaturg Angel Guimerà.
L’any 1916 funda la Federació agrícola de la Conca de Barberà i tres anys més tard l’any 1919, es cridat per Josep Puig i Cadafalch per ser el cap de la secció agrària de la Mancomunitat, on escriu un Pla d’organització de l’agricultura a Catalunya editat per la Generalitat.
En aquesta època s’adona
del poder de la i premsa i fa diverses publicacions a la premsa comarcal
i també al diari de Barcelona hi escriu un article
setmanal a la seva pàgina agrícola.
.jpeg)
Quan al 1923, el general
Primo de Ribera instaura la Dictadura, deixa aquest càrrec, segurament per
desacords polítics i torna a casa, on dos anys més tard morirà a Cabra del Camp.
Els seu enterrament va ser multitudinari i entre les personalitats assistents
cal destacar Cambó, Pi i Sunyer, Joan Ventosa.
L’any 1957, L’Espluga li reté homenatge, i va
ser inaugurat un monument a la plaça de l’Església, on la pagesia catalana a
través del poeta Josep Maria de Segarra li dedica aquests versos:
Apòstol de la nostra pagesia,
blat i raïm t’han despertat l’amor.
Ha estat l’esforç de cada dia,
la teva senyoria,
i el fruit del teu treball el teu honor.
GORETTI PUIG SEGURA
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada