El dimarts 3 de novembre vam tornar a tenir amb nosaltres al Josep Maria Vallès, historiador local molt vinculat a les «Estampes espluguines», i aquest cop ens va parlar sobre Rafel Capdevila Carreras.
Qui va ser aquest home, i per què ens en va parlar el Josep Maria? Doncs és la persona que va fundar la nissaga que es va convertir en cal Córdoba, un renom que tothom coneix al nostre poble. Ell era fill de Rocallaura i es va casar amb Raimunda Nogué Forcades, del Vilosell. Un dels seus fills va ser Rafel Capdevila Nogué, que es casa amb Tecla Ricart i tenen una filla, Antònia Capdevila Ricart, la qual es casa amb Josep Maria Fernández de Córdoba i Gaya. Aquesta família era de Vila-seca i vivia al costat de la catedral de Tarragona, i el 1772 van vindre a l’Espluga. Un dels descendents i segurament el darrer d’aquesta nissaga a l’Espluga era Josep Fernández de Córdoba i Font de Rubinat, conegut com “el senyoret del cavall”, atès que se’l podia veure molt sovint molt ben vestit passejant-se a cavall. També ens fa saber que un germanastre seu, Rafel Fernández de Córdoba i Azara, que vivia a Saragossa, publica al diari Gazeta de Vich uns textos recordant la infància a l’Espluga.
Com a anècdota, el 1985 el Josep Maria va trobar en una llibreria de vell de Barcelona un document referent a un plet que havia tingut un Rafel Capdevila “Causídic”, que en realitat vol dir ‘advocat’, no era el segon cognom del personatge, tal com es pensava. Allà on es troba com era aquesta persona és en els seus plets: per exemple, veiem una imatge d’un expedient de més de 600 pàgines d’un plet que va tindre a l’Espluga. Avui en dia tenim el seu testament i l’inventari dels seus béns fet per la seva vídua. Quan es desmantellava la casa de cal Córdoba l’alcalde d’aquell moment va recollir alguns fulls, i Josep Arbós Civit va recollir un capbreu del s. xviii fet per un notari de la família Cabeça. Aquestes 2 persones li van fer a mans al Josep Maria tot aquest material. En l’inventari que la vídua de Rafel Capdevila fa dels seus béns va repassant què hi ha a cada estància de la casa: estable, celler, cuina, rebost, etc., i després s’explicaven els béns immobles. Aquesta pràctica era habitual en famílies benestants.
Alguns dels documents recuperats de cal Córdoba fa referència a la masia Blanca, que es troba a la zona de les Masies. Avui en dia està restaurada, però encara s’hi poden trobar inscripcions del segle XIX. El Josep Maria ens ensenya una notícia del Diario de Tarragona que explica que s’hi havia fet una gran festa i també ens fa saber que a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona hi ha el fons de Ramon Sales Ricomà, que és qui va dirigir les obres del balneari de les Masies.
Com hem dit, es conserven molts plets de Rafel Capdevila. Per exemple, en una sèrie de plets que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà veiem que apareix com a comerciant d’aiguardent a principis del s. XIX. En dona a molta gent de Blancafort, i un dels motius principals de disputa és que deixava bastant de marge per pagar, però venia l’aiguardent amb el preu que anés quan es fes el pagament, no en el moment de compra. També se’n conserven plets a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, per exemple un de Pau Anguera i Dilla contra ell o un d’ell contra l’Ajuntament. Hi ha demandes per petició verbal, per ocupació d’una propietat, per deutes... Aquests documents porten molta feina a l’hora de llegir per la cal·ligrafia, però en alguns hi apareix la signatura de Rafel Capdevila, la qual també veiem en una imatge que ens aporta el Josep Maria.
Finalment, una de les incògnites que ens queda és com arriben a tindre la finca tan gran de cal Córdoba, ja que, encara que després es va anar parcel·lant, ocupava un terreny molt gran, més o menys des de l’actual carrer d’Anselm Clavé fins al de Sor Maria Torres i des de l’actual carrer de Sant Blai fins gairebé al de les Sortetes. Potser en algun arxiu trobem un document que ho acrediti, però no té per què ser a l’arxiu comarcal: el destí dels documents antics és atzarós i podria aparèixer ben lluny de casa nostra. El que ens assegura el Josep Maria com a resum final és que l’enorme casal de cal Córdoba, que tots els espluguins hem vist o n’hem sentit a parlar, es va construir quan Rafel Capdevila fa cap a l’Espluga, cap a finals del segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada