EXPOSICIÓ FELICIA FUSTER AL PATI DE LA BIBLIOTECA

DEL 2 DE MAIG FINS AL 27 DE MAIG

Infantesa

Felícia Fuster i Viladecans va néixer el 7 de gener de 1921 al barri de la Barceloneta, on va viure d’infant. La seva família materna tenia una ferreteria que també proveïa d’efectes navals i que estava situada gairebé enfront de l’habitatge familiar.

Filla única, des de ben petita va viure envoltada de tota mena d’eines com ara serres, claus, martells, frontisses i altres de similars que constituïen la seva distracció principal; el seu món era doncs prou diferent del de les nenes de la seva edat. A la seva família tot era activitat i també, en certa mesura, creació ja que el seu pare, Ramon Fuster, era afeccionat a les ràdios de galena que ell mateix es muntava i el seu avi matern, Rafael Viladecans era afeccionat al dibuix. La petita Felícia heretà ambdues habilitats: una facilitat extraordinària tant per als treballs manuals i mecànics com per al dibuix i la pintura. Una pissarra i guixos de colors van ser la seva joguina predilecta; així com la mateixa llengua, el català que sentia als mariners i pescadors del barri o d’aquells que anaven a comprar a la botiga.

               

                      s

 La guerra civil

Els tres anys que durà la guerra (1936-39) va viure entre Castellterçol, a la torre dels avis materns coneguda com “Casal Felícia”, i Barcelona, on va poder prosseguir els seus estudis tot i les incerteses del moment i alguns problemes de salut.

 

 

Estudis superiors

No va ser fins al mes de març de 1942, ja en ple Franquisme, que Felícia Fuster va poder acabar el batxillerat un cop realitzat l’examen d’Estat. Hi va obtenir la qualificació de notable.

Després segueix els estudis de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i el 1947 obté el títol de professora de Dibuix. També fa el viatge de final d’estudis per Castella, amb els seus companys d’Escola; alguns van formar un grup generacional i avantguardista, anomenat Los Últimos. En formaven part: Manuel Díez, Jorge Esteve, Juan Rebled, José Santiáñez, Juan Sirvent i Felícia Fuster, i es van donar a conèixer en una exposició col•lectiva a les Galeries Syra de Barcelona, el mes de maig d’aquell mateix any. Va ser una experiència efímera, encara que en va quedar l’amistat, la curiositat, i el desig d’aprendre i d’evolucionar, així com algunes amistats, com la travada amb Manuel Díaz amb qui va mantenir una estreta amistat fins a la seva mort.

Nous horitzons

L’any 1949 Felícia Fuster participa en l’Exposición Nacional de Artes Decorativas a Madrid. Hi presenta treballs en vidre i hi obté la medalla de tercera classe. El 1950, amb 29 anys, realitza el seu primer viatge a París i, l’any següent, el 1951 decideix instal•lar-s’hi a viure. Troba feina de professora d’espanyol a l’Acadèmia Berlitz i realitza diferents treballs artístics: grava vidre i pinta mocadors de seda.

En casar-se el 1954 deixa les classes encara que continua esporàdicament fent treballs de creació artística i literària. En 1958 va participar en el Saló de l´Art Livre, i l’any següent en la Glass 1959, una exposició col•lectiva organitzada pel Corning Museum of Glass (situat a Corning, a l’estat de Nova York) a la qual va presentar un gerro, titulat Vase, que va ser adquirit pel mateix museu

.                                                                          

Guanyar-se la vida

El 1960 es divorcia i es replanteja la seva situació. Entre 1961 i 1970 treballa intensament en agències de publicitat prestigioses (Agence Elvinger, Agence Young and Rubican). Hi realitza tasques d’administració i gestió, però no n’accepta de creació gràfica, perquè considera que un treball creatiu seria un entrebanc per reprendre en el futur el treball artístic. Per especialitzar-se en matèries que desconeixia i que necessitava per al nou treball va fer estudis d’Economia i l’octubre de 1970 obtingué el Diplôme d’Études Supérieures Économiques du Conservatoire National des Arts et Métiers. Progressivament, la seva situació econòmica millora, pot dividir el seu temps entre el treball remunerat i el de creació fins que el 1981 es dedica ja exclusivament a la creació artística i literària.

En 1983. Havia escrit des de sempre, però no va donar a conèixer els seus escrits fins que un amic e la infantesa

Artista completa

Paral•lelament a la seva activitat literària, que fou aviat reconeguda, continuà la seva obra pictòrica, que paradoxalment encara no ha tingut el mateix reconeixement, malgrat la qualitat i originalitat innegables. Experimentà en pintura i va evolucionar cap a un estil abstracte propi que batejà com a Plurivisió; és una pintura abstracta, que té la particularitat de poder ser vista des de diferents angles gràcies a un dispositiu mecànic patentat per ella mateixa i que permet diferents aproximacions a un mateix quadre i suggereix diverses interpretacions.

 

 

Viatges exteriors i interiors

Felícia Fuster ha viatjat durant tota la vida a diferents països d’Europa, Àfrica i Àsia sortint sovint dels circuits oficials i procurant veure més enllà del que s’ofereix als turistes. Dos viatges foren especialment importants per raons ben diverses: els que feu al Japó en 1986 i a la Xina en 1995. Pel Japó sentí una fascinació indubtable que es va plasmar en un gran interès per la seva poesia que li portà a estudiar-la, a traduir-la i a composar tankas i haikús. A la Xina es contaminà amb un virus maligne que gairebé la portà a la mort.

Quan Felícia Fuster viatjà a Xina era una dona madura però amb una salut i vitalitat extraordinàries: pintava i escrivia amb el mateix entusiasme que gestionava els seus béns; quan tornà, la seva vida canvià radicalment a causa del virus esmentat. Després d’estades més o menys llargues a diferents hospitals fou traslladada en 2001 a una residència, en el seu París d’adopció, on va morir el 3 de març de 2012.

Resum de l’estudi biogràfic realitzat per Maria Elvira SIlleras, Barcelona 2006