Oi que un finestral, una font, una portalada, una escultura o bé un capitell restaurat bé pot il·lustrar una bonica estampa? La pedra és un material noble que amb un artesà amb traça embelleix un indret o edifici. La nissaga Vendrell, amb cinc generacions de picapedrers, ha destacat per la seva emprenedoria i habilitat en aquest àmbit.
Antoni Vendrell Guasch va explicar a les Estampes espluguines tot l’itinerari de la seva família d’ençà que va arribar al poble procedent de Cardona o potser de Sarrià. Sempre van destacar per la visió empresarial, per això el besavi de l’Antoni va comprar una pedrera a la Floresta, i com que hi passava el tren, podien enviar el material cap a Barcelona o bé altres indrets. Més tard, van adquirir altres pedreres com a les Colònies, i la de prop del barranc dels Aubins, al Bosc de Poblet. D’aquests indrets treien el material que havia de servir per a construir la carretera que va des de Poblet cap a Prades. Però la Guerra Civil va estroncar el projecte. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, la repressió d’ambdues bandes va afectar l’avi de l’Antoni. Però la següent generació, la del seu pare, el Miquel, va tirar endavant quan va començar a treballar en la restauració de Poblet i més endavant, de Vallbona. Anaven ben coordinats amb l’equip dels paletes de l’empresa Teixidó Garrell. Una de les obres més destacades i dificultoses va ser la restauració del cimbori de Poblet, ja que calia fer la feina a molta alçada i amb l’ajut de grues.
El Miquel Vendrell també va entrar al món de l’escultura, per exemple fent diverses figures de sants o bé el monument dels Bastoners a Montblanc. L’Antoni ja de ben jovenet va treballar de picapedrer al costat de son pare, i també va traspassar l’ofici als seus fills Miquel i Pere. Feien obres per a particulars, van restaurar el campanar d’Olèrdola, la teulada de l’Església Vella de l’Espluga i de manera puntual també van fer alguna feina per a la Sagrada Família. En alguna etapa van ser formadors d’escoles-taller en la branca del treball amb la pedra. I en aquest ventall d’experiència també van entrar en el negoci de l’explotació forestal i la venda de llenya.
Ara l’Antoni ja està jubilat, i el taller de picapedrers tancat, però el bon fer, el bon gust i les formes que han donat a la pedra perduraran. Des d’aquí valorem i agraïm tot el treball d’aquesta nissaga que ha rebut distingits reconeixements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada