LA RUTA DEL PESSEBRE VIVENT

           

            Les festes i tradicions ens agermanen amb la comunitat, ens trenquen la rutina i la quotidianitat, ens fan néixer la il·lusió i potser desperten nous sentiments i emocions. Fa uns cinc anys, la Chantal Puig Garcia va participar al Pessebre Vivent com a figurant. La feina, companyonia, convivència i organització la van captivar, i implicar de tal manera, que ara forma part de la junta directiva. Com a bona comunicadora, professional del turisme, educació ambiental i del lleure, va presentar la Ruta del Pessebre Vivent a les Estampes espluguines.

            La trajectòria del Pessebre Vivent a l’Espluga, ja ve de lluny. El 1964 es començava a representar a la caseta del Bou. Després es va fer a la cova de la Font Major, fins al 1977. Va agafar-ne el relleu l’escola Vedruna, que gairebé durant trenta anys, (1980-2009) duia a terme l’activitat amb els alumnes, per tancar el primer trimestre. En una altra etapa, el 2009 i l’any següent la representació es va fer als baixos de la rectoria, ja que l’arquitectura s’hi adeia. Més endavant va sortir de l’edifici per obrir-se a la part antiga del poble. Aprofitant els carrers i baixos de cases antigues es recreava un ambient similar al temps del naixement de Jesús. Així, avui dia, la ruta es divideix en dues parts clares, la de l’antiga Espluga Sobirana, que es vincula amb Betlem i la Jussana amb Natzaret.     

           Les directrius que guien el projecte són la preservació de les nostres tradicions, la difusió del patrimoni local, la fidelitat històrica, la divulgació de la cultura jueva, la implicació social obrint-se a la participació dels espluguins o amb convenis amb l’Institut Joan Amigó o bé amb el departament de Justícia. 

            La Ruta del Pessebre Vivent està molt ben senyalitzada amb cartells informatius, grans fotografies, banderoles i aprofita els recursos digitals amb codis QR. Comença al costat de l’Església Vella i es va enfilant cap al Castell i al Capuig. Té un sentit invers al recorregut que es fa en les representacions nadalenques amb els figurants. A vegades es creua amb la ruta templera. Forma part de les rutes permanents que hi ha al poble, i que donen la llibertat de seguir-se en qualsevol moment. A l’exposició de la Chantal van sortir altres qüestions, com ara la portada d’aigües a la població, la presència dels dos calls jueus a la vila o la partió de les dues Esplugues, seguint una línia cap al poble des del saltant del riu Francolí, al seu pas per la Font Baixa.

            Amb la creació de la Ruta del Pessebre Vivent, l’activitat de l’associació és continuada, amb el manteniment dels espais o l’arreplegament de nou material. Destaca la construcció del portal medieval del carrer Ponç Hug de Cervera o la compra de cal Santjoan, amb funcions de magatzem i seu de l’entitat.

            L’associació del Pessebre Vivent forma part de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Hi participen unes dues-centes cinquanta persones que es distribueixen la feina en àmbits ben diferents com els figurants; els que s’ocupen de la recreació d’espais, els que acullen i guien els visitants o els qui en acabar la ruta els ofereixen el ressopó.

           Ja hi ha les dates de les representacions d’enguany: el 27, 28 i 29 de desembre. Si no teniu espera fins aleshores, sempre podeu seguir la ruta permanent. Gràcies a la predisposició de la mateixa bibliotecària i a la Chantal, ja l’estan organitzant per al grup de seguidors de les Estampes.

Ernestina Vallverdú

 

 

           

Biografia de Josep Maria Rendé i Ventosa

 Iniciem un nou cicle d’estampes espluguines amb la biografia de Josep Maria Rendé i Ventosa, que ens desglossà magníficament la seva besneta Mariona Rendé i Civit.

Neix a l’Espluga de Francolí l’any 1877, fill de Josep Rendé i Micó de l’Espluga de Francoli, i Manuela Ventosa i Queralt de Cabra del Camp, en una època de misèria extrema, ja que la població majoritàriament agrícola es veia afectada per la plaga de la fil·loxera, un insecte que es posava a les arrels del cep i amb la seva posta d’ous no permetia la circulació de la saba i la planta acabava morint.

De petit, quan anava a l’escola, ens diu el mestre Roig que era un noi aplicat i estudiós, tot i que ja que no tenia massa salut, i així fou la resta de la seva vida.

De ben jove participa en nombroses activitats culturals de la vila entre elles, en destaca la direcció del grup de teatre Niu tranquil, i la fundació de la revista El clam catalanista.

Va escriure diferents facsímils sobre la psicologia dels pagesos, que donat els temps que corrien, els descriu com persones desconfiades: de salvar la collita, dels seus amics, de entrar al celler cooperatiu....

L’any 1902, junt amb altres socis fa un intent de fundar una cooperativa, per tal d’obtenir major rendiment del vi, però no se’n surt fins a l’any 1913 que junt amb altres socis i sota la seva direcció, es el gran impulsor del Celler Cooperatiu modernista de d’Espluga de Francolí, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura.

Aquest edifici va ser pressupostat per 90.000 pessetes de l’època i acaba costant-ne 150.000, això li va suposar anar casa per casa i fer parlaments i conferencies, en llocs inversemblants com ara, eres, masos places, cafès, per tal de convèncer la pagesia de la utilitat de demanar préstecs i mútues per la seva construcció.

 

Aquest celler anys més tard ostenta el bonic qualificatiu de la catedral del vi, nomenada així per primera vegada per Albert Talavera Sabater, gran impulsor del sindicalisme de la comarca, i mes tard pel poeta i dramaturg Angel Guimerà.

L’any 1916 funda la Federació agrícola de la Conca de Barberà i tres anys més tard l’any 1919, es cridat per Josep Puig i Cadafalch per ser el cap de la secció agrària de la Mancomunitat, on  escriu un Pla d’organització de l’agricultura a Catalunya editat per la Generalitat.

En aquesta època s’adona del poder de la i premsa i fa diverses publicacions a la premsa comarcal i també al diari de Barcelona hi escriu un article setmanal a la seva pàgina agrícola.

Quan al 1923, el general Primo de Ribera instaura la Dictadura, deixa aquest càrrec, segurament per desacords polítics i torna a casa, on dos anys més tard morirà a Cabra del Camp. Els seu enterrament va ser multitudinari i entre les personalitats assistents cal destacar Cambó, Pi i Sunyer, Joan Ventosa.

 L’any 1957, L’Espluga li reté homenatge, i va ser inaugurat un monument a la plaça de l’Església, on la pagesia catalana a través del poeta Josep Maria de Segarra li dedica aquests versos:

Apòstol de la nostra pagesia,

blat i raïm t’han despertat l’amor.

Ha estat l’esforç de cada dia,

la teva senyoria,

i el fruit del teu treball el teu honor.

GORETTI PUIG SEGURA