Eusebi Majós Pons

 LA PRIMERA ETAPA DE LA RESIDÈNCIA JAUME I

           

            Si us pregunteu per una estampa espluguina, llegat del senyor Carulla, i per un convilatà afable i respectat, que va materialitzar l’obra, aviat obtindreu la resposta: la residència Jaume I i Eusebi Majós i Pont. Ell va presentar a la biblioteca mossèn Ramon Muntanyola com es va gestar la  institució i el funcionament de la primera etapa, quan era al capdavant. A banda, podem afegir que el senyor Majós va estar molt implicat amb el Casal i la secció de Llengua Catalana. Del seu treball va néixer el Certamen Literari, la revista El Francolí, la col·lecció Arrels, la coordinació de la Història de l’Espluga, i la difusió entre els escolars de la Breu Història de l’Espluga. Ara escriu articles d’opinió al Punt Avui i a El Francolí. No ens estranya que el nomenessin fill adoptiu de l’Espluga de Francolí i fos mereixedor d’un dels premis d’Acció Cívica de la Fundació Jaume I.

            Tot va començar quan Lluís Carulla va comprar el convent dels pares paüls de l’Espluga. Va pensar que un edifici com aquell bé es podia destinar a residència de gent gran. Majós va ser l’encarregat de tirar endavant el projecte. Juntament amb la família, va deixar Barcelona i es va establir a la nostra vila. Es va ocupar de les obres d’adequació per aconseguir un espai funcional i acollidor. Va fer un minuciós seguiment del pressupost. Es va encarregar de l’organització i de la selecció de personal. Va crear les diferents seccions buscant l’eficiència, des de l’administració i comptabilitat, als serveis mèdics i d’infermeria; la neteja i bugaderia; la cuina i provisió de queviures; la recepció; l’apartat de jardineria i manteniment, sense oblidar els cuidadors directes.

Durant els primers anys, un grup de filles de la Caritat de les germanes de paüles, encapçalades per sor Rosa Anguera, vivia al mateix edifici i vetllava que tothom estigués bé, nit i dia.

            L’aleshores director va recordar el moment de la inauguració, amb els benefactors esposos Carulla-Font; la visita de l’arquebisbe Pont i Gol o l’estada de Ventura Gassol. Va relatar la importància que prenien les festes tradicionals; la creació d’uns gegants; els cants de la coral que s’hi va organitzar; els cursos de manualitats oberts als espluguins. No hi van faltar les anècdotes, com ara la proliferació d’una colònia de gats que es devia establir als jardins; la vivència de quatre casaments de parelles nascudes a la residència o el gran i vistós pessebre que es muntava per Nadal.

            En una altra fase, la residència va passar a la Diputació de Tarragona. Aleshores la coordinació ja no era amb la família Carulla, sinó amb el president de l’organisme. Anys després, es va traspassar a la Generalitat de Catalunya. I ara és una residència assistida pública per a gent gran, modèlica. Ofereix també els serveis d’atenció diürna als usuaris que ho necessiten.

                      

  


                           

            Eusebi Majós va manifestar l’agraïment a les persones que el van acompanyar en tot aquest camí. I no va passar par alt, com ha canviat al llarg del període, la visió social d’anar a viure a la residència. De tot això, aviat en farà cinquanta anys! Enhorabona i per molts anys, senyor Majós!

Ernestina Vallverdú