Visita guiada a la ruta del pessebre vivent

 CLONDA

El tancament de l’edició d’estampes espluguines d’aquest curs, ha tingut lloc com estava anunciat, a fora del seu recinte habitual, ja que hem realitzat la ruta del pessebre vivent que es celebra cada dos anys al nostre poble. Reunits al placa de l’església ens hem endinsat cap als carrers de l’espluga sobirana i jussana, guiats per la Chantal Puig, membre de l’assacio del pessebre vivent, i el propi president Xavier Lozano.

Després de visitar-lo durant quasi totes les edicions, he de dir personalment que amb l’ambientació i la il·luminació de les dades nadalenques, no acabava de identificar els indrets on estava situat, cosa que he aconseguit aquesta vegada amb els comentaris i excel·lents explicacions dels guies. 

Hem començat per l’escena de la posada i ens hem pogut contemplar la nova adquisició de la casa de cal Sanjoan, que gracies a una subvenció de la diputació i fons propis, permetrà habilitar-la amb noves escenes i donar-li l’ús de magatzem que tant necessiten, seguint la ruta cap al carrer del castell i fent una menció especial per un gran col·laborador i animador, el senyor Antoni Espasa.

Seguint per la baixada hem visitat la gruta, on es representa el naixement de Jesús, junt amb el magnífic arc que dona entrada al call jueu del pessebre, estrenat en la ultima edició, per finalment endinsar-nos, tot passant pel pou de darrera de l’església, als baixos de la rectoria on tenen lloc les escenes finals sota l’aixopluc dels arcs gòtics.

Com a cloenda dels curs, hem anat als baixos de l’antic hospital, per tal de prendre una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i obsequiar a la bibliotecària Nuri, amb un petit detall de part de tots el assistents.

Bon estiu a tothom i fins a la propera!

 

Goretti Puig Segura

PAU MAS VAQUÉ

 EL CONFLICTE DE L'ORIENT MITJÀ

El dimarts dia 19, en Pau Mas ens va fer una xerrada sobre la situació actual de l’Orient Proper.

Encara que els esdeveniments semblin molt dinàmics, sempre es repeteixen uns patrons determinats que actuen així des de l’època colonial.

Les directrius que segueixen aquests patrons vénen determinades per interessos econòmics que, a vegades, se superposen i s’intenten camuflar amb interessos religiosos.

L’interès per controlar les fonts energètiques es produeix a nivell mundial per tot el planeta, des del recent cas que hem vist a Veneçuela, passant per altres menys coneguts com els d’Indonèsia, fins arribar a l’actual de l’Iran.

Aquest conflicte, a part de ser global, també té unes derivades a nivell regional: es tracta de la supremacia iraniana dins del món xiïta a través dels seus proxies envers el món sunnita, representat en aquest cas per l’Aràbia Saudí. Com a país de pont entre ambdues vessants de l’islam hi ha el paper de Turquia, que a la vegada fa de pont entre l’Occident de tradició cristiana i el món oriental de tradició islàmica.

En definitiva, el que ens va donar a entendre en Pau és que totes les guerres i tots els conflictes tenen un rerefons econòmic amb molts interessos multinacionals creats.

 

JOSEP MARIA VALLÈS MARTÍ

 

EL BALNEARI DE L’ESPLUGA

Josep M. Vallès va parlar en la sessió d’Estampes Espluguines del dimarts 12 de maig, del que fou  el Balneari de l’Espluga, sorgit al voltant de l’aigua de la Font del Ferro. Parlà dels seus orígens el segle XVII, quan Joan Cuscullana descobrí l’aigua ferruginosa i les seves aplicacions en medicina natural, de manera molt especial per sanar les anèmies.

La gran expansió de la utilització de les “salutíferes aigües” tingué lloc durant el segle XIX. La premsa catalana i espanyola, molt sovint en parlava, malgrat que algunes cròniques, reflectien mancances amb les quals es trobaven els estiuejants. Falta d’habitacions, reus elevats, etc.

Però tal ho ho va qualificar el doctor Joan Farré i Gual, el Balneari, fou la primera industria turística de l’Espluga. Cada any nombroses persones passaven, més o menys temps, segons el seu poder adquisitiu, un temps a l’Espluga o directament a les Masies. Les antigues teuleries s’havien anat convertint en fondes, hostals, hotels, etc. La Masia Blanca, l’hotel del Centre, les masies propietat de particulars, ets. Però fou Pere Antoni Torres Jordi, polític liberal nascut a Tarragona i del qual Josep M. Vallès va publicar la seva biografia el 2007, amb el títol Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, qui tingué el desig de construir el que fou l’Hotel Villa Engràcia, en honor al nom de la seva esposa, filla de Mont-roig.

Va comprar el terreny on avui s’hi ubica l’Alberg Jaume I, i anà adquirint terres del voltant, i construint, els xalets del Parc, l’edifici de Villa Torres, que avui porta el no de Villa Engràcia, l’edifici dels banys, el que queda de la Font del Ferro, el que era la Masia de l’Aigua, avui enderrocada,  etc.

El va inaugurar el 1891. Torres Jordi, a qui l’Ajuntament de l’Espluga va dedicar el carrer de l’Hospital, va morir el 1901. S’hi va arruïnar i les seves propietats foren subhastades. Les adquirí la família de Salvador Roca Bellver. El juny de 1936, novament tota la finca fou subhastada i la comprà Josep Costa. En menys d’un mes esclatà la revolució i guerra a l’Estat espanyol. El 1939, Costa feu un expedient per Regiones devastades, però no aconseguí cap mena d’ajut i poc a poc ho anar restaurant. Els edificis i el parc havien quedat devastats.

El 1949 vengué el que originàriament havia estat Villa Engràcia a Falange. Fou la Sección Femenina qui ho explotà durant molts anys, fins que en restablir-se la Generalitat, passà a ser l’Alberg Jaume I.

La resta ha passat per varies mans, fins els actuals propietaris. El Balneari el tenim tan a prop que no el coneixem prou, ens digué Vallès. Ensenyar als assistents una ampolla de vidre focs, que porta gravades les lletres: Agua ferruginosa. P.A.T. Espluga de Francolí. Torres Jordi intentà embotellar l’aigua ferruginosa, però quan fa una estona que està embassada, precipita l’òxid i ferro i s’enterboleix. Cap dels intents va tenir èxit.

Feu menció de la xerrada que ha de fer en Maurici, el director de l’Alberg, però ben segur que les dues aportacions no es xafaran el terreny.

 

WERTHER AL LICEU

 La Biblioteca de l’Espluga de Francolí organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure Werther de Jules Massenet

Una trentena de persones de l’Espluga de Francolí van participar el passat diumenge 11 de maig en la sortida cultural organitzada per la Biblioteca Municipal al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per assistir a la representació de l’òpera Werther de Jules Massenet.

L’activitat s’emmarcava dins del programa LiceuBIB i va comptar, prèviament, amb una sessió divulgativa a càrrec de Jordi Pujal, que va visitar la Biblioteca dies abans de la sortida per explicar els aspectes principals de l’obra, el context i els personatges de Werther. Aquesta introducció va facilitar que els assistents poguessin entendre i interpretar millor l’òpera durant la representació al Liceu.

La sortida es va fer en autocar des de l’Espluga de Francolí i va permetre als participants gaudir d’una de les grans produccions líriques de la temporada en un entorn cultural de referència com és el Gran Teatre del Liceu.

Aquesta iniciativa forma part del projecte LiceuBIB, impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, amb l’objectiu d’apropar l’òpera i la cultura musical al públic de les biblioteques públiques.

També rep el suport de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí que treballen per acompanyar les iniciatives de la biblioteca municipal.

 

Nuri Estadella

  

RAMON GUASCH MONTSERRAT

 REPORTATGE FOTOGRÀFIC

El dimarts 28 d’abril, dins del programa Estampes Espluguines, vam tenir el privilegi d’acollir en Ramon Guasch, que ens va oferir un interessant i emotiu reportatge fotogràfic dedicat a la baixada de la Santíssima Trinitat des de l’ermita fins al poble, tal com es va viure l’any 1991.

Aquest conjunt de fotografies es va realitzar amb motiu de la commemoració del cinquantenari de l’entronització de la nova imatge, creada l’any 1941. Cal recordar que, durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, la imatge original que es venerava a l’ermita va ser destruïda. La reproducció en marbre de la figura va ser obra de l’escultor Frederic Marès, arran de l’encàrrec que li va fer Lluís Carulla. Aquesta tasca es va dur a terme en plena guerra, amb el risc que això comportava tant per a l’artista com per al promotor.

El reportatge presentat destacava dos tipus de fotografies ben diferenciades: d’una banda, les imatges en blanc i negre, que documenten el moment en què la imatge és retirada de l’ermita; i de l’altra, les fotografies en color, que mostren l’ambient festiu als carrers del poble, engalanats amb catifes de flors i decoracions de paper.

L’any 1991, la imatge de la Santíssima Trinitat va ser portada solemnement fins al poble, acompanyada d’una nombrosa comitiva, fent entrada per la urbanització Carreras, on s’hi havia instal·lat una porta de benvinguda. A partir d’aquí, es va iniciar una processó pels carrers, decorats amb gran dedicació pel veïnat. L’abat de Poblet va oficiar una missa a l’església nova en honor de la imatge, i la celebració va continuar l’endemà amb la represa de la processó.

Els actes commemoratius van concloure amb el retorn de la imatge a l’ermita, seguit d’un dinar popular, cants i balls, en una jornada plena de memòria, emoció i identitat col·lectiva.

Nuri Estadella Padilla

VIDEO: L’EVOLUCIÓ DEL CELLER EN ELS SEGLES XIX i XX

 

RAMON JOAN ROSELLÓ

 

L’EVOLUCIÓ DEL CELLER EN ELS SEGLES XIX i XX

 

Ramon Joan Roselló va presentar un reportatge sobre el Celler Cooperatiu de l’Espluga de

Francolí, dins del cicle Estampes Espluguines. La trobada cultural portava per títol 1913: fundació del celler i les seves activitats i es va dur a terme el dia 21 d’abril del 2026.

 

Amb l’afany de recollir l’evolució del Celler, en Ramon Joan va explicar la tasca duta a terme al llarg de 42 anys de dedicació com a encarregat del celler. Així doncs, en primer lloc, va presentar el documental fet amb fotos i vídeos des de la fundació del celler i mostrant també l’evolució de l’edifici, les persones que han fet la tasca d’encarregat, les tasques i feines al llarg del temps…

 

Els assistents van poder observar la construcció del celler de baix, de dalt i, anys més tard, l’ampliació del de baix. A banda d’aquest fet, el Celler també va anar evolucionant amb l’adquisició de maquinària nova per a la vinificació des del 72 fins al 96, adaptant-se a les novetats del temps. La inversió va significar també l’agrupació del Celler de Dalt i el de Baix, que fins llavors havien funcionat de manera independent. Pel que fa a aquest fet, es van mostrar unes imatges inèdites de com es feia el procés de vinificació amb el raïm blanc i el raïm negre en aquell moment. Això és destacable perquè l’any 1996, aquest procés tradicional va adaptar-se de nou a les innovacions tecnològiques del moment i per tant, va canviar la manera de fer vi. Amb la vinificació moderna, l’edifici es va anar modificant per incloure la nova maquinària.

 

Aquest reportatge, d’una durada de 40 minuts, va completar-se amb les intervencions dels assistents, molts dels quals havien viscut, en major o menor mesura, la vida que transcorria en aquest edifici emblemàtic del poble. La conversa va resultar distesa i enriquidora.

 

En Ramon Joan Roselló va mostrar de primera mà no només la seva feina, sinó també el procés de transformació de tasques i de l’edifici com a tal. Aquesta peça documental forma part d’un treball més extens, amb una intenció documental i històrica d’unes 10 hores de durada. Cal afegir, que l’autor ha fet donació de tot al Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, per tal que estigui a disposició de qui en vulgui fer ús.

RAMON JOAN ROSELLÓ

 

BIBLIOTEQUES DO "GLOPS D'HISTÒRIA" AMB KUANUM

  Èxit de participació a les activitats de ‘Biblioteques amb DO’ a la Biblioteca de l’Espluga de Francolí L'Espluga de Francolí –

 La Biblioteca de l’Espluga de Francolí ha tornat a formar part del projecte ‘Biblioteques amb DO’, una proposta cultural del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que promou la cultura del vi com a fil conductor d’activitats literàries i territorials. 

En la seva 14a edició, la iniciativa ha tornat a despertar un gran interès entre el públic espluguí. Aquest 2025, la Biblioteca ha programat una activitat amb un gran èxit de participació: “Glops d’història”, de la companyia Kuanum, un tast de vins a cegues que ha ofert una experiència sensorial i cultural única. La proposta ha combinat història, relat i degustació, convidant els assistents a descobrir el vi des d’una perspectiva diferent, més immersiva i participativa. 

En edicions anteriors, la Biblioteca havia acollit activitats com tastos de vins, xerrades divulgatives i clubs de lectura vinculats al món vitivinícola, que han contribuït a consolidar aquesta proposta com una cita cultural destacada al municipi. Aquesta iniciativa s’inscriu en l’objectiu de ‘Biblioteques amb DO’: dinamitzar les biblioteques públiques mitjançant la cultura del vi i la col·laboració amb agents del territori, potenciant el vincle entre patrimoni, literatura i comunitat.

 L’activitat ha estat gratuïta, amb aforament limitat, i ha comptat amb molt bona acollida per part del públic assistent. 

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que continuen apostant per projectes culturals que acosten la lectura i el territori a la ciutadania.

    

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Contacontes del 8 de març: una jornada per la igualtat i la imaginació

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la biblioteca va acollir una sessió molt especial de contacontes adreçada als infants i famílies, amb l’objectiu de celebrar la jornada a través de la cultura, la creativitat i la reflexió.

L’activitat va combinar la narració amb la teatralització de diferents històries, convertint els contes en petites peces de teatre que van captivar tant els més petits com els adults. Els relats protagonistes de la sessió van ser La maleta rosa, Ernest i Ja vaig amb mi, tres contes que, a través de les seves històries, conviden a reflexionar sobre la identitat, la llibertat personal i la importància de trencar estereotips.

La posada en escena va permetre viure els contes d’una manera molt més vivencial i participativa, fent que els infants s’endinsessin en les històries i en els seus missatges d’una forma lúdica i propera.

Aquesta activitat s’emmarca dins les propostes culturals vinculades al 8 de març, una data que recorda la importància de continuar treballant per la igualtat de drets entre dones i homes, així com per la visibilització del paper de les dones en tots els àmbits de la societat.

Des de la biblioteca es vol continuar apostant per activitats que, a través de la literatura i el teatre, ajudin a educar en valors com la igualtat, el respecte i la diversitat, tot oferint espais de trobada i aprenentatge compartit per a tota la comunitat.

A més, en finalitzar la sessió, es va dur a terme una activitat participativa relacionada amb el conte La maleta rosa, en què els infants van poder enganxar i triar els objectes que voldrien posar dins la seva pròpia maleta, fomentant així la imaginació, l’expressió personal i la reflexió sobre allò que ens identifica i ens fa ser qui som.

Nuri Estadella Padilla